Cerca de crítiques

Enquesta

Mahler amb Decker a l'Auditori

Simfonia predilecta

31/10/2003 |

 

Obres de Schumann i Mahler. Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Director: Franz-Paul Decker. Barcelona, Auditori, 24 d'octubre.


L'OBC programa la 5a simfonia de Mahler cada tres anys i és una obra ideal per verificar l'estat de salut de la formació. La vetllada començava amb una obra de Schumann d'audició infreqüent, l'Obertura, Scherzo i Finale del 1841, un brillant exercici escrit a redós de la Primera simfonia que l'inspira en la textura sonora i en l'esperit solemne, i que el mestre Decker va interpretar amb un punt d'encarcarament.
Després de l'Strauss dirigit sense xarxa de la setmana passada, hi havia una certa expectació sobre la prestació del veterà extitular enfrontat a una obra tan detallista i esgotadora com la Cinquena de Mahler. I cal dir que ho va fer amb meticulositat i un grau admirable d'implicació. El resultat va ser una lectura molt digna que va tenir els punts forts en el monumental Scherzo central i en el moviment final que va fer bategar fins a l'apoteosi. L'Adagietto va sonar antisentimental i amb una durada a mig camí entre la dels directors als quals la pàgina posa nerviosos i els que s'hi complauen amb morositat. Decker enforteix cada passatge de la simfonia que, recordem-ho, va capgirar la producció de Mahler cap a un grau més alt d'abstracció, i en subratla els rivets humorístics, evocadors i sarcàstics a la manera d'un malherià de soca-rel com Rafael Kubelik. Es va escoltar una versió expressionista, suggestiva i tècnicament suficient, amb una estupenda cohesió orquestral basada en uns violins en bona forma i unes intervencions superlatives de tots els primers faristols, ovacionats i dels quals només mencionaré pels evidents protagonismes la trompeta de Mireia Farrés, David Thompson obrint espais llunyans en els solos de trompa (en una de les millors actuacions que li recordo) i l'arpa de Magdalena Barrera surant sobre les cordes, tots amb ressons ideals en l'acústica transparent de la sala.
Xavier Casanoves Danés
Avui