Cerca de crítiques

Enquesta

L'ONE presenta Xostakóvitx i Britten a l'Auditori

Intercanvi comparatiu

22/3/2006 |

 

L'ONE ha fet la seva visita anual a l'Auditori amb un Xostakóvitx/Britten que recorda un dels darrers programes de l'OBC: una simfonia de guerra del primer i una obra menor del segon. La corda causava una òptima impressió per ductilitat i uns pianíssims quasi inaudibles, però vent i percussió no tenen el mateix nivell, a l'inrevés del que passa aquí. És com si l'ONE prengués per model estàndards germànics, més pastosos i basats en la corda, i l'OBC copiés els nord-americans, més brillants, centrats en el vent.

Britten va escriure la cantata Phaedra per a mezzosoprano i petita orquestra de corda amb clavecí i percussió uns anys abans de morir per a Janet Baker. La tensió aconseguida és admirable, però està pensada per a un recinte petit, i a l'Auditori, les seves subtileses instrumentals empal·lidien enfront de la vigorosa interpretació d'Iris Vermillion, perfecta en la personificació d'aquest tràgic personatge fort en l'amor i vulnerable en la culpa.

Josep Pons oferia després una lectura admirablement expressiva de la Vuitena simfonia de Xostakóvitx, obra que bascula entre la fúria i l'intimisme, excessiva en els seus rampells decibèlics. Qui fa unes setmanes escoltava la Setena a l'Auditori pot certificar que en segueix el camí amb un llenguatge més exacerbat, més tècnic que profund per comparació. En tot cas, un fenomenal exercici orquestral que l'ONE va fer a plena satisfacció.
Xavier Casanoves Danés
Avui