Cerca de crítiques

Enquesta

El Rèquiem per Marriner a Palau 100

Wolfgang i la família Pla

13/3/2006 |

 

Sóc dels que pensen que el millor homenatge a un compositor que ha arribat a altes cotes de divulgació seria privar-se'n durant l'any de l'efemèride. Però com que no comparteixo aquesta ascesi amb ningú, benvingut sigui a Palau 100 el Rèquiem (versió Süssmayr) en la celebració del quart de mil·lenni del naixement de Mozart. Concertava l'Orquestra de Cadaqués Sir Neville Marriner, en una versió romàntica de modalitat hipertroficotremendista, amb el metrònom disparat, les dinàmiques instal·lades en el fortíssim i un timbaler efectista que urgia el tempo. Allunyada de la introspecció, cada part de la missa dels difunts comportava visions terribles que, enlloc de fer reflexionar sobre la caducitat, menaven a certituds de càstigs eterns difícils de casar amb la serenor maçònica del compositor.

L'Orquestra de Cadaqués, que excel·leix en repertoris més propers, va fer un paper discret revaloritzant la prestació d'un òptim Cor de Cambra del Palau, cohesionat i vigorós, tant que la unilateralitat de la lectura semblava pensada per fer-ne lluir tot el potencial. Destacava el hieratisme de la soprano Ainhoa Arteta, que confon distanciament amb elevació; la circumspecció de la mezzo Maite Arruabarena; el curiós vibrat sobreafegit del tenor Agustín Prunell-Friend, i el baix José Antonio López en una mostra de l'alta categoria a què ens té acostumats.

Obrien la vetllada dos concerts per a flauta dels germans Pla, Josep, Joan i Manel, compositors catalans set-centistes que es van prodigar per Europa sota el nom de Platti i la música dels quals resulta tan galant com adotzenada. Van sonar el Concerts per a dues flautes de Joan i Josep i l'escrit per a una flauta per Manel en lectures com improvisades i correctes prestacions de Jaime Martín i Júlia Gallego. Per cert, ¿algú recorda que fa dos-cents anys del naixement del Mozart espanyol, Juan Crisóstomo de Arriaga?

Xavier Casanoves Danés
Avui