Cerca de crítiques

Enquesta

L'OBC interpreta la Leningrad de Xostakóvitx

Altres aniversaris

16/2/2006 |

 

Dmitri Xostakóvitx neixia fa cent anys i l'OBC li ret homenatge amb una programació preferencial i un quadern monogràfic. Aquest cop era l'emblemàtica Simfonia núm. 7 Leningrad escrita l'any 1941 en la ciutat encerclada pels alemanys. Aviat convertida símbol de la resistència antifeixista, és colossal pels setanta minuts que dura, per la seva complexitat estructural i els ingents mitjans que demana. Un bon test per al director burgalès Victor Pablo Pérez, actualment vinculat a les simfòniques de Tenerife i Galícia i ben apreciat a casa nostra, que obtenia un bon rendiment i una alta temperatura dramática. Si tenim en compte les ovacions, va demostrar que l'OBC excel·leix en obres intricades i tècniques com aquesta, que reclamen agosarament i una destra soltesa més que en compacitats com les brucknerianes.

Va ser una lectura expressionista, rigorosa en els passatges distesos i indesmaïable en l'establiment d'eloqüents dialèctiques tensionals a excepció del cèlebre crescendo cíclic del primer moviment, que va instal·lar massa temps en una dinàmica uniforme. El final de la simfonia, que és una prefiguració de la victòria, va resultar aclaparador en una mostra fefaent de les possibilitats de l'OBC i pocs assistents es van moure del seient fins a la dispersió dels músics.

A la primera part sonava la marxa fúnebre que Xostakóvitx va compondre l'any 1937 per a la pel·lícula Un gran ciutadà (de Fidrikh Ermler) i l'estupenda Suite Montjuïc escrita a l'una per Benjamin Britten i Lennox Berkeley a Barcelona l'any 1936, basada en tonades populars, molt aplaudida i que l'orquestra faria bé de tocar en les gires.

Xavier Casanoves Danés
Avui