Cerca de crítiques

Enquesta

Ara Malikian amb l'OSV

Un violinista al Palau

8/2/2006 |

 

Programa: Obres de Txaikovski, Prokofiev i Rimski-Korsakov per l'Orquestra Simfònica del Vallès. Salvador Brotons, director. Ara Malikian, violí.
Lloc i dia: Sèrie «Concerts simfònics al Palau». 5 de febrer.

L'al·licient especial per assistir a aquest concert era escoltar una de les actuacions del violinista Ara Malikian amb l'Orquestra Simfònica del Vallès, que l'ha triat com a artista resident aquesta temporada . A l'octubre va tocar el Concert en re major de Brahms; al gener, dues obres de Montsalvatge, i al juny farà el Concert per a violí i orquestra d'Alban Berg que fa poc vam sentir a l'Auditori per Gidon Kremer i l'OBC. També en la XLV Setmana de Música Religiosa de Conca farà tres recitals amb obres de Bach, Bernaola, Khoudoian i Parera Fons.

Les expectatives es van satisfer. Malikian és un violinista connatural, enganxat al seu instrument com, per exemple, un Paco de Lucía a la guitarra. Ho toca tot, tot ho fa seu, amb una veu no pas cridanera sinó mesurada però capaç d'unes dinàmiques exultants. Ens havien anunciat el concert de Glazunov i la direcció de Robert Luther. En bona hora va venir a substituir el director indisposat Salvador Brotons i el concert de Glazunov es va canviar pel de Prokofiev, que tampoc sovinteja en les nostres programacions. Solista i orquestra van fer del Concert núm. 2 en sol menor, op. 63 una bona interpretació, enamorant-nos en un Andante assai de somni i, a còpia de musical insistència, ens van fer amable un tema agrament popular, a la manera de Weil, que caracteritza el darrer moviment. Malikian, que el dia abans havia donat un bis de Bach, diumenge al matí va triar un fragment que si inicialment ens recordava Ysaye o bé algun compositor armeni que no coneixem, semblava una de les improvisacions que sovint prodiga i que, en qualsevol cas, li va permetre donar el millor de si mateix.

L'OSV va començar amb la Polonesa de l'òpera Evgeni Onegin de Txaikovski, que ens va semblar poc elaborada i, en canvi va oferir una versió molt estimable de la Shehérazade, suite simfònica, op. 35 de Nicolai Rimski-Korsakov. Brotons va interioritzar-la molt i va donar expressivitat a passatges que les orquestres Rolls Royce -Berlín, Boston, Saint Louis...- presenten més aviat com a simple lluïment sonor. Si Malikian es va lluir, també ho va fer el concertino convidat, Santiago Juan, en el paper important que l'obra li reserva. Com també va permetre el lluïment dels bons solistes clarinet, oboè, flauta, fagot... que té l'orquestra. Bona garantia de futur.

Jordi Maluquer
El Punt