Cerca de crítiques

Enquesta

Homenatge a Balada

LLUÍS CLARET, elegància amb Balada i Strauss

23/10/2003 |

 

Lluís Claret i l'OBC van arrodonir l'homenatge a Lleonard Balada.

DIRECTOR: Franz-Paul Decker
INTÈRPRET: Lluís Claret, violoncel
DATA: 18 d'octubre

Amb el violoncel.lista Lluís Claret com a intèrpret solista, l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) va celebrar aquest cap de setmana el 70è aniversari del compositor barceloní Lleonard Balada sota la batuta de Franz-Paul Decker. Per començar, dos records. En el primer, Homenatge a Sarasate, el compositor català va idear una obra rítmica, fresca, va jugar amb els harmònics dels instruments de corda i fins i tot els va utilitzar com a percussió. Tota l'orquestra va aconseguir un so definit, amb un ritme alegre i constant.
La segona obra, Homenatge a Casals (del 1976, igual que la peça anterior), va jugar amb El cant dels ocells. Des de la quietud d'una atmosfera tensa, fins i tot inquietant, tots els instruments van anar descobrint la coneguda melodia per acabar amb la secció de violoncels tocant les últimes notes del tema popularitzat pel violoncel.lista Pau Casals.
Seguint amb les peces de Balada, Claret va interpretar el seu Concert per a violoncel i orquestra núm. 2, Nova Orleans. Amb el primer moviment l'orquestra va traslladar el públic a un local de jazz i Claret va continuar el clima creat amb una melodia lenta i tranquil.la. En el segon, ràpid i vibrant, Claret va fer una impecable execució de l'obra.
La preciosa Romança per a violoncel i orquestra de Strauss va posar el punt final a la primera part. L'orquestra va cedir el protagonisme al violoncel de Lluís Claret, que es va imposar amb una interpretació molt expressiva. Va passar d'un so intens i vibrant en els moments més brillants a un de més dolç sense talls ni fissures i sense perdre mai la unitat de l'obra. Claret, elegant i segur, va retre el seu particular homenatge a Pau Casals interpretant El cant dels ocells com a bis.
Amb el gran crescendo que és Feuersnot, op. 50. Escena d'amor i la interpretació de la suite d'El cavaller de la rosa, op. 59, totes dues de Strauss, es va acabar una bona actuació de l'orquestra que va sonar sòlida sota la batuta de Decker. El director, al final, va abandonar els seus sobris gestos per fer ballar un vals als músics. Fantàstic colofó.
Irene Acebal
El Periódico