Cerca de crítiques

Enquesta

Concert de Gala Johann Strauss

17/1/2006 |

 

Concert de Gala Johann Strauss.
12 de gener de 2006.
L’Auditori, de Barcelona..
Marianne Laba, soprano. Ballet Austríac K&K. Orquestra Filharmònica de K&K. Dir: Matthias Georg Kendlinger.

A excepció del Die Fledermaus sense escenificar del cicle Promoconcert, aquest era el darrer dels concerts de valsos, polques i marxes amb nòmina straussiana de les proppassades festes, i que a més, va arribar en un laborable entre setmana. Fet que no condicionà l’assistència com es va fer palès a la sala gran.

Encetada en ambdues parts per dues obertures que no eren les de la rata voladora –per fi una concessió a la resta d’introduccions de les operetes de Johann Strauss!-, sinó Una nit a Venècia i la més xispejant Príncep de Matusalém, la selecció va encabir les infreqüents Marxa Espanyola op. 443 amb el tòpic de les castanyoles –i amb uns èpics cops de timbal en la coda- i Marxa Russa op. 426, la polca El cor i la raó op. 323, la Nova Pizzicato-Polca op. 449 i la Vergnügungszug-polka (El tren del plaer). Algunes amb un decorós ballet que s’adaptà a la meitat de l’escenari disposat.
Per la seva banda, l’orquestra interpretà el programa amb idees. Tot i que, en ocasions, el sentit discursiu n’acuses fragmentació o traces barroeres: cas de la introducció i primer vals de Vi, dones i cant op. 333. Així com algun moment de nebulosa sonora subratllada per un innecessari -però no escandalós- ús d’amplificadors que va perjudicar a la soprano en les seves dues intervencions –cal contractar una soprano per dues peces?-. Per la resta, algun moment trepidant i vertiginós com el de les csardes de El caballer Pázmán; i tendència a la morbidesa en els valsos per tal de facilitar la tasca entre música i dansa, accentuant-ne les arrencades del 3/4 amb silencis i ralentandos.

... i els conclusius bisos

Tres protocol•laris i estàndards bisos tancaren una sessió molt menys avesada a les bromes, tot i alguna complicitat amb el públic: la polka ràpida Auf der jagd op. 373 (A la caça) amb els petards d’atrezzo necessaris; el En el bell Danubi Blau op. 314 amb l’esperada felicitació de l’any –bon moment per ficar-se el públic a la butxaca amb un Bon Any Catalunya!-, i la no menys esperada Marxa Radetzky op. 228 del pare dels Strauss que va subratllar un dels motius dels contrapuntístics en els metalls.

Albert Ferrer i Flamarich
Catclàssics