Cerca de crítiques

Enquesta

L'OSV al Palau de la Música

17/1/2006 |

 

Montsalvatge: Concertino 1+13 per a violí i orquestra de corda. Poema concertant per a violí i orquestra. Calidoscopi simfònic.
Txaikovsky: Simfonia núm. 4 en fa menor.
OSV (Orquestra Simfònica del Vallès). Dir: Salvador Brotons.
Palau de la Música Catalana de Barcelona, 14 de gener de 2006.

Tot i la presència de Gidon Kremer i un programa, també, amb obres del s.XX a L’Auditori, així com amb la prèvia d’un mal anunci de les obres que integraven el cinquè concert de la temporada al Palau de l’OSV, la sala modernista es va omplir més de l’esperat amb la convocatòria de tres composicions del gironí Xavier Montsalvatge. D’entre elles, més lírica i assequible el Poema concertant que va destacar pel coixí melòdic propiciat per una curada Simfònica del Vallès, sobre la qual Ara Malikian i el seu violí teixiren un so més preocupat per l’expressió que per l’essència pura –tal i com correspon al repertori-, i més, en l’endimoniat solo de la introducció. Completaren la triada, el divertiment Concertino 1+13, d’interès pel seu tractament tímbric i rítmic, i l’exhibicionista i colorista Calidoscopi simfònic amb referències stravinskianes en la Pantomima i indianes en la conclusió.

A la represa, la quarta de Txaikovsky que, amb Brotons al capdavant, tingué igualment traces de bon treball. Com s’esperava, la seva fou una lectura vehement i expressionista –inesperat rubato de la coda del primer moviment o en la reaparició de la fatalitat en el darrer-, decibèlica en metalls i percussió –si bé amb unes trompes anèmiques i un trombons demolidors- i bona presència del violoncels. Va emfatitzar alguns accents en un Andantino encertadament més tèrbol que altres de caràcter decorativista, malgrat certa precipitació en el pizzicato minvant-ne l’espontaneïtat, i menor regust dramàtic en el desenvolupament del Moderato con anima inicial.

Albert Ferrer i Flamarich
Catclàssics