Cerca de crítiques

Enquesta

L'OSV al Palau de la Música

Facilitat o felicitat (o viceversa)

17/1/2006 |

 

Bon concert el cinquè de la Simfònica del Vallès amb el principal director convidat, Salvador Brotons, i el violinista armeni-libanès Ara Malikian com a artista resident. Més satisfacció, encara, per l'homenatge a Xavier Montsalvatge en un vespre en què l'Auditori i el Liceu oferien obres cabdals de Berg, començava el Concurs Viñas -presidit per la divina Régine Crespin- amb un recital de Montserrat Caballé al Saló de Cent i l'Orquestra Nacional d'Espanya estrenava la darrera obra -la impressionant Ybris- de Jordi Cervelló, a Madrid. Amb tardes com aquesta es materialitza la il·lusió de formar part d'una comunitat musical importadora i exportadora ideal...

El concert de l'OSV destacava el perfil de Montsalvatge com un creador d'una inventiva tan gran com ho era la seva tècnica. Un creador que convertia l'eclecticisme en transcendència i la facilitat creadora en felicitat de l'oient sotmès a l'espavilament d'una alternança entre rauxa i seny i entre facècia i commoció. Es van escoltar Concertino 1+ 13 i el romantitzant Poema concertant a mans d'Ara Malikian, i Calidoscopi simfònic, que sona com un catàleg de referències: Stravinsky, Ives, Copland, els cadenciosos ritmes antillans...

Malikian va tocar amb la vehemència a què ens té acostumats, però, també, amb rigor i cura a fer lluir les subtileses de les partitures. Pel que fa a Brotons, l'optimitzador d'orquestres, és fascinant veure'l reclamar detalls de fraseig enmig dels fortíssims. Amb la seva proverbial entrega gestual, amb bons solistes, problemes a les trompes i les cordes una mica aclaparades, va obtenir, a base de donar confiança, la millor versió possible de la Quarta simfonia de Txaikovski que pot donar l'OSV en les condicions actuals de treball. Així ho va reconèixer el públic.
Xavier Casanoves Danés
Avui