Cerca de crítiques

Enquesta

Recital d'Aragall al Liceu

Un brindis per l'emotivitat

21/10/2003 |

 

Cançons de Tosti, Gastaldón, Toldrà, Morera. Àries, duos i fragments de Puccini, Sorozábal, Vives, Mascagni, Verdi i Txaikovski. Jaume Aragall, tenor. Rosa Mateu, soprano. Jane Dutton, mezzo. Orquestra Simfònica del Vallès. Salvador Brotons, director. Gran Teatre del Liceu, 17 d'octubre.


Als vells afeccionats no se'ns podia demanar fredor analítica quan l'aire del Liceu es va anar omplint amb una de les veus més belles que han existit a la nostra lírica. Un dels més grans Cavaradossi, Rodolfo i Duc de Màntua que han trepitjat un teatre d'òpera. Parlem, és clar, de Jaume Aragall, que en un recital on va estar des del primer moment absolutament entregat i on en ascendir a les notes altes que cantava, com és la seva característica, va anar ocupant tot l'espai sonor, va assolir una insuperable expressivitat. L'ària de Lenski Kuda, kuda, de Ievgueni Onieguin, el duo de Cavalleria rusticana 'Tu qui, Santuzza?' i el d' Otello Già, nella notte densa, restaran a la nostra memòria.
El que va contribuir també a l'emotivitat de la sessió va ser la interpretació de Rosa Mateu, impecable i amb un agut bellíssim a Doña Francisquita, que ens va delectar, en solitari, amb Toldrà, Morera, Sorozábal i amb la magnífica versió del Pace, pace, mio Dio que l'acrediten per fer el paper sencer al teatre més exigent. Gran actriu -faceta en la qual sempre ha excel·lit-, va accentuar el verisme d'un recital ple de situacions en què va demostrar, juntament amb Aragall, que no els calia l'ajut dels decorats.
Un altre element fonamental va ser la batuta de Salvador Brotons i la prestació de l'Orquestra Simfònica del Vallès, excel·lent. Brotons va acompanyar com poques vegades s'ha vist uns cantants. La complicitat era total i els acabats exactes. Tant si els calia rotunditat com dissolució del so en la delicadesa, van proporcionar grans moments, així com el magistral acompanyament en els dos bisos en duo que van cloure l'acte -L'oreneta de Morera i L'emigrant de Vives-. Els dos bisos operístics, en solitari, d'Aragall i Mateu -una ària-d'Il Tabarro i el Visi d'Arte de Tosca- van mantenir l'alt nivell.
La mezzo Jane Dutton, repescada del Hamlet que s'està fent aquests dies, va tenir una breu intervenció en el paper de Lola de la Cavalleria.
Quan Aragall va sortir, el van rebre amb tants i tan llargs aplaudiments que, realment, va haver de prendre la decisió de començar. A la fi, després de cinc bisos, i davant d'aplaudiments inacabables, entre el deliri del públic, va besar el terra del Liceu, actitud que va ser secundada per Rosa Mateu.
Jordi Maluquer
Avui