Cerca de crítiques

Enquesta

Concert Extraordinari de Reis a l'Auditori

Per pair el tortell

12/1/2006 |

 

Després de dos anys amb fragments de ballets de Txaikovski, l'OBC continua amb l'aposta per la música russa per donar la benvinguda al nou any i celebrar la visita dels Reis Mags, en una relació entre repertori i dates de la qual potser és millor no intentar escatir les raons per deixar-se endur per l'encís d'unes obres brillants. Perquè la tria d'enguany, més variada, estava integrada per allò que anomenem clàssics populars, no per populars de qualitat menystenible. Ben mirat, per pair els tiberis pantagruèlics d'aquests dies, ni Bruckner ni Schönberg són pas gaire aconsellables. Això sí, per evitar possibles acusacions d'excessiva frivolitat, hi havia les passions desfermades del Romeu i Julieta de Txaikovski, justament el fragment menys convincent en la batuta de David Giménez Carreras. Més còmode en la postal que en la carta, en la curta que en la llarga distància, el director català va oferir una versió tova, amb encerts aïllats mal integrats en un discurs esmicolat que reduïa la força de la tragèdia d'aquests "amants de mala estrella". Tampoc l'orquestra, més eficient que inspirada, semblava haver acabat de pair el tortell.

La resta del programa -polonesa i vals d'Eugen Onieguin, Danses polovtsianes, adagio de Spartacus, Caprici espanyol- va circular per camins previsibles, tot i que el gest tímid de Giménez anava més a remolc de la música que anticipant-la o dominant l'orquestra: els volums sovint estaven descompensats, metall i percussió admetien més control i les possibilitats colorístiques d'aquestes peces no van ser explorades fins al fons. Se'ns escapen les raons de la tria de les propines -la polca Ohne Sorgen de Josef Strauss i la Farandole de L'Arlésienne de Bizet-, però van coronar una sessió l'únic objectiu de la qual era fer passar una estona distreta.

Xavier Cester
Avui