Cerca de crítiques

Enquesta

Concert Extraordinari de Reis a l'Auditori

12/1/2006 |

 

Concert Extraordinari de Reis: Txaikovsky, Borodín, Khatxaturian, Rimski-Kórsakov.
7 de gener de 2006.
L’Auditori, de Barcelona.
OBC. (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya). Dir: David Giménez Carreras.

Com em deia un reconegut company, “la pachanga és bona si es fa bé”. I el primer a subscriure-s’hi és aquest cronista. Malgrat, que no va ser el cas en el tradicional concert de reis de l’OBC. Com de costum s’inserí Txaikovsky, però en una línia més oberta a russos connectats amb Occident, a través d’unes obres de pàtina brillant, enèrgica, d’opulència melòdica, i prou conegudes per l’ample públic que va omplir a vessar la sala gran.

Tot i l’entusiasme despertat, únicament fou salvable l’Adagi d’Spartacus i, en menor mesura, la Polonesa i Vals d’ Evgene Oneguin ja que les escurçades Danses Polovtsianes fregaren el descrèdit absolut quasi com a peça de circ. El Caprici espanyol op. 34 de Korsakov no tingué ni de bon tros l’espontaneïtat, el colorisme i la tensió suficients. I el Romeu i Julieta fou més una suite temàtica que un poema simfònic acusant una greu manca de coherència narrativa, fraseig i víscera dramàtica sense donar entitat a la tragèdia. Tot amb un efectisme eixordador en metalls i l’excel•lent percussió –molest fins i tot en el tercer pis-, i amb l’expressivitat, la musicalitat i el sentit constructiu de vacances.

Trets en la direcció de David Giménez Carreras més que evidents, també, en les dues inexplicables però agraïdes propines: la polca Ohne Sörgen de Josef Strauss i la Farandola de L’Arlésienne de Bizet, frenètica per a les fustes. I posats a fer bisos, es podria haver inclòs algun fragment de la segona Suite de Jazz de Shostakóvich, tant per l’actual centenari de l’excels rus com per l’adequació dels fragments al repertori.

Albert Ferrer i Flamarich
Catclàssics