Cerca de crítiques

Enquesta

'Molinos de viento' al Centre Catòlic de Gràcia

3/1/2006 |

 

MOLINOS DE VIENTO de Pablo Luna
EL BARBERILLO DE LAVAPIÉS (selecció) de Francisco Asenjo Barbieri
18 de desembre de 2005
Centre Catòlic de Gràcia, de Barcelona.
N. Lamas, H. Larrabeiti, M. Estany, X. Martínez, J. J. Ramos, J. L. González, J. C. Roca, M. de Arqué. Cor i Orquestra Amics de la Sarsuela de Gràcia. Dir: Andrés de Rivera. Dir. esc: Vicens Sendra.

Els Amics de la Sarsuela de Gràcia van presentar un programa doble intercalant una obra breu amb una selecció d’una altra, a mode de fi de festa. Per a l’avinentesa, la combinació va funcionar millor que tantes altres vegades, no únicament per la varietat de les obres sinó també per l’homogeneïtat del conjunt, que la convertiren en una de les millors vetllades de la sarsuela amateur a Barcelona de les darreres temporades.
Molinos de viento, que els autors Luís Pascual i Pablo Luna inexplicablement classificaren com opereta, és un drama de cap a peus amb un argument pueril i per més disfressat, poc versemblant, però amb una música de gran bellesa que, dins la categoria de les limitacions del planter interpretatiu, estigué molt ben resolta. La direcció escènica de Vicens Sendra s’oblidà d’innovacions innecessàries i es preocupà d’oferir fluïdesa al text, moviment al cor i una il•luminació molt satisfactòria. El decorat únic, de l’arxiconegut paperam amb els tan poc estètics plecs i arrugues, fou el convencional anacronisme de l’escenografia. De perfils semblants, però més vistós, el vestuari del germans Gràcia.

A nivell vocal, la soprano Núria Lamas va cantar amb fluïdesa i algun agut desafinat però la seva actuació fou positiva. El baríton Juan José Ramos va defensar un capità Alberto digne i amb aquell particular color de veu que el caracteritza; mentre que José Luís González fou probablement el millor del tercet protagonista. No s’afeblí en el seu difícil paper tràgico-còmic amb una veu petita però agradable i molt adequada a aquest tipus de rols. L’ovació més merescuda de la tarda. La sempre convincent característica Maria Estany com a Sabina i l’emergent Juan Carlos Roca com a Cabo Stock complementaren el repartiment, així com també ho va fer Amadeo Milán. Per la seva banda, l’orquestra d’onze músics i piano –menys mal que Xavier Dolç va minvar la sensació de buit instrumental inevitable amb formacions semblants!- s’esforçà en una partitura complexa sota la batuta d’Andrés de Rivera amb uns resultats d’incontestable èxit.

Fi de festa amb El barberillo de Barbieri
Obra estrenada l’any 1874 i ben poc representada a Catalunya, es tracta d’una de les partitures més complexes i italianitzants de la sarsuela moderna amb pautes molt pròximes a l’òpera belcantista de la primera meitat del s.XIX. Afortunadament, gràcies a la procedència de molts cantants del cor del Gran Teatre del Liceu i als nombrosos assajos es mogueren com peix a l’aigua. En la presentació, la soprano Maribel de Arqué fou una brillant concertista de castanyoles en diversos passatges de la sessió. Núria Lamas tornà a demostrar facilitat en les intervencions, mentre que la mezzo Hortensia Larrabeiti va recrear una Paloma amb caràcter però d’extensió vocal breu –aguts curts i opacs-. El tenor Xavier Martínez com a Don Luís va cantar amb gust, i completant el quadre solista, Juan José Ramos amb un excel•lent Lamparilla, la tessitura del qual no li corresponia. Cor i orquestra ben cohesionats sota la batuta de Rivera foren un bon fonament per a la satisfacció d’un públic que sortí molt entusiasmat.

Manuel Andrés Serrà
Catclàssics