Cerca de crítiques

Enquesta

El Pessebre de Pau Casals a l'Auditori de Sant Cugat

3/1/2006 |

 

Casals: El Pessebre.
16 de desembre de 2005
Auditori de Sant Cugat del Vallès.
I. Juaneda, E. Cabero, J. Cabero, M. Canturri, J. Pieres. Cor Aulos, Coral La ginesta de Badia del Vallès, Coral Xalesta, Orfeó de Sants, Coral Sant Cugat 1975 CMSC, Coral de la Unió Santcugatenca. Orquestra Simfònica de Sant Cugat del Vallès. Dir: Josep Ferré.

Ja era hora! Malgrat no ser una obra fàcil de pair per la seva estructura, els nombrosos recitatius acompanyats o per parts com la primera, Cap a Bethlem, la composició més coneguda de Pau Casals mereix ser retrobada amb major freqüència de la que els banalitzats messies -discutibles sessions participatives incloses- i els concerts straussians permeten en aquestes dates. Satisfacció a priori, doncs, per la proposta i, més encara, per la reunió d’algunes entitats cíviques a l’entorn de la gesta.

Una altre aspecte, però, són els mitjans que ho dugueren a terme. Quelcom que atesa la massificació d’efectius és costós de dominar. Ja se sap. I més quan no s’està a primera divisió. Lectura, per tant, ensopida, dispersa –en especial, tot i la voluntat i esforç, en passatges corals contrapuntístics com els del cor de camells en La caravana dels Reis d’Orient o el de El plor de l’Infant Jesús,- i monòtona per manca d’imaginació, efectes i detalls. Si bé l’orquestra va créixer destacant-se’n els vents-fusta i certs acompanyaments, afermant la sessió com es preveia a partir de l’Hosanna –la partitura també s’hi presta-, on un so majestàtic i cohesionat, un tempo lent i accessible als músics, i en general, certa volada van fer major justícia a l’obra i als intèrprets. D’altra banda, fou inexplicable l’opció de fraccionar la Part II de l’obra reprenent el concert amb les dues seccions finals d’aquesta –una emulació al disc d’Auvidis?-.
Entre els solistes palesa fou la insuficiència en tècnica, estil i col•locació d’Isabel Juaneda; imperceptible en nombroses intervencions la contralt Elisenda Cabero –mezzo, en realitat-; i entre els homes, correcte Joan Cabero en un rol ja conegut en l’únic registre d’aquest oratori, i suficients amb bona línia el baríton Marc Canturri i el baix Josep Pieres.

Albert Ferrer i Flamarich
Catclassics