Cerca de crítiques

Enquesta

'Wozzeck' d'Alban Berg al Liceu

Estrena típica

31/12/2005 |

 

Ovacions i protestes acullen la 'premiere' al Liceu de la nova producció de 'Wozzeck' de Calixt Bieito.

Ja comença a ser norma de la casa, aquí i, segons recullen les cròniques, arreu: les produccions operístiques de Calixt Bieito causen reaccions contraposades entre el públic. La sortida ahir al vespre del director d'escena català envoltat del seu equip a l'acabar la representació de Wozzeck, d'Alban Berg, al Gran Teatre del Liceu en va ser un nou exemple.

Les protestes i els crits d'un sector del públic es van aliar amb les ovacions que, si hem de fer cas de les nostres orelles, van superar notablement les reaccions contràries. Ben lluny, en tot cas, del pandemònium generat en l'estrena, fa cinc anys, d'Un ballo in maschera, de Verdi, que per poc no causa l'aturada de la representació quan Ana María Sánchez estava a punt de començar l'ària Ecco l'orrido campo. També amb més escalf que la rebuda al Don Giovanni de fa tres anys, en aquest cas en unes funcions que el teatre de les Rambles va programar fora d'abonament.

Sigui perquè la duresa de l'òpera de Berg, una de les grans obres del segle XX, ja predisposa al visceral llenguatge escènic de Bieito; sigui perquè Wozzeck és una òpera relativament desconeguda a casa nostra -el Liceu només l'ha ofert tres cops, la darrera en la temporada 1983-84- i, per tant, no desperta entre molts aficionats el sentiment patrimonialista de les grans obres de repertori, la qüestió és que la reacció predominant en l'estrena d'ahir va ser la de satisfacció.

On són els coproductors?
Satisfacció evident en la cara de Bieito, que llançava un petó a les alçades mentre des de la platea la seva dona, l'actriu Roser Camí, es mostrava visiblement i comprensible entusiasmada. Tanmateix, satisfacció encara més justificada en el cas dels protagonistes musicals de la vetllada. Franz Hawlata (Wozzeck), Angela Denoke (Marie) i el director musical del Liceu, Sebastian Weigle, van recollir els sufragis més càlids del públic.

Queden ara i fins al 17 de gener nou funcions més d'aquest Wozzeck anunciat en el programa general com a coproducció amb el Teatro Real de Madrid, l'Opernhaus de Hannover, l'Òpera Nacional de Letònia i la Houston Grand Opera. Coproducció en la qual, ara mateix, només resta el coliseu madrileny, sense que es coneguin les causes de les defeccions de la resta de teatres. ¿Potser tenen més por que a Barcelona de les imatges de disseccions i operacions quirúrgiques que apareixen al muntatge, o de la munió d'extres despullats que apareixen cap al final, o de la violència -mostrada, això sí, molt rebaixada respecte a altres propostes de Bieito?

Xavier Cester
Avui