Cerca de crítiques

Enquesta

El Pessebre de Pau Casals a l'Auditori de Sant Cugat

El Pessebre de Pau Casals

21/12/2005 |

 

Pau Casals: El Pessebre.
Poema de Joan Alavedra

Cor Aulos, Coral la Ginesta de Badia del Vallès, Coral Xalesta, Orfeó de Sants, Coral de Sant Cugat 1975 del CMSC, Coral de la Unió Santcugatenca.
Isabel Juaneda, soprano; Elisenda Cabero, contralt; Joan Cabero, tenor; Josep Pieres, baix.
Orquestra Simfònica de Sant Cugat. Director: Josep Ferré.
Teatre-Auditori Sant Cugat, divendres 16 de desembre.

En aquestes dates nadalenques és molt benvingut aquest cicle d’interpretacions del magnífic oratori El Pessebre, de Pau Casals. L’Orquestra Simfònica de Sant Cugat, juntament amb els solistes i les corals que esmentem en l’encapçalament, portaran aquest muntatge a varies localitats catalanes, suplint, en part, la mancança d’aquesta obra en el repertori habitual.

Després d’una massa llarga, i potser no del tot escaient, publicitat de la Marató de TV3, els musics van atacar la sardana que serveix de preludi a l’oratori. Un començament irregular, marcat per certes patinades en els instruments de vent, que va fer témer pel rendiment orquestral. Sortosament es van posar a to al llarg de la primera part, tot i que alguns instruments, com ara la flauta, van recaure al llarg de l’obra en errors puntuals. Però en els moments àlgids, als quals sens dubte el director Josep Ferré va parar especial esment en els assajos, ningú no va fallar. La secció de corda, sovint la més delicada de conjuntar, va funcionar prou bé, i també la percussió.

Les veus solistes van donar un resultat molt divers. La contralt Elisenda Cabero va tenir una intervenció discreta, amb una veu de poc volum vençuda per l’orquestra. La soprano Isabel Juaneda, també amb poca veu, però amb menys problemes per fer-se sentir, va cantar la seva part de forma molt discontinua, alternant passatges de notable sensibilitat amb d’altres de menys reeixits, amb notes mal timbrades i aguts calats. En quant als homes, Joan Cabero, amb una veu molt particular, una mica nasal, va ser un excel•lent narrador. Correcta la intervenció de Marc Canturri, un xic agressiu en alguns començaments de frase, però amb bona veu. Josep Pieres va ser el més equilibrat i correcte dels solistes, amb unes intervencions acurades i sentides.

Les corals van demostrar un bon treball. Sense arribar a grans nivells de musicalitat van aconseguir un cant sòlid i homogeni sense massa problemes, tot i la gran quantitat de corals diferents que es van aplegar per l’ocasió. Igual que l’orquestra, en el majestuós i emotiu final de l’obra van funcionar d’allò més bé.

Molt lloable la decisió de projectar el text de d’esplèndid poema de Joan Alavedra, ja que pel fet de ser en català molt sovint no es considera oportú, ignorant que, com va ser el cas, la dicció dels cantants no sempre permet entendre el text, sigui en la llengua que sigui.

En resum, una interpretació digna, amb alguns passatges discrets però sempre correctes, i d’altres de més aconseguits i efectistes, que va permetre apreciar i gaudir de l’obra mestra de Pau Casals.

Elio Ronco i Bonvehí
Catclàssics