Cerca de crítiques

Enquesta

El Caldara Ensamble tanca el 'Cicle de tardor' a El Vendrell

21/12/2005 |

 

"Cicle de tardor": obres de Caldara, Conti, i Hasse.
Auditori Pau Casals de El Vendrell, 18 de desembre de 2005.
Caldara Ensamble.

La darrera sessió del present cicle de tardor de l’auditori vendrellenc va presentar un dels grups catalans avesats al repertori de cambra de música barroca i bona part del s.XVIII amb criteris historicistes: els Caldara Ensamble. Un conjunt format per cinc components d’entre els quals destaca el reconegut intèrpret de chalumeau Oscar Argüelles, que si bé fou un dels atractius principals del concert, la major atenció es concentrà en la soprano Estefania Perdomo.

Veu, la seva, amb certa comoditat en el registre agut, de considerable riquesa tot i un xic estrident, que omplia la sala sense destacar-se, en excés, del volum de l’acompanyament instrumental en les cantates “Non v’è pena ne l’amore” d’Antonio Caldara, “Ride il prato fra herbe” i “Vaghi augelleti che d’amor”, ambdues, de Francesco Conti. Obres d’us domèstic amb la freqüent estructura de recitatiu i ària a on per cert, la soprano feu gala de bona dicció, certa caracterització i expressivitat del text, així com de suficient agilitat en els passatges de coloratura.

Per la seva banda, els intèrprets instrumentals també preparen una obra: un quartet de Hasse que feu palès la qualitat i bon nivell tan d’Eva del Campo des del clavicèmbal com a baix continu, sovint reforçat pel fagot de Meritxell Ferrer, amb Jordi Bosch en el traverso –antedecent natural de la flauta travessera, de sonoritat de menor volum i més dolçor i delicadesa-, i Oscar Argüelles al chalumeau soprano, antecedent dels vents-fusta de llengüeta. Al final: “Se puol constante sei”, la segona ària de la cantata oferta de Hasse, com a propina en un concert on la guia d’un programa de mà majorment elaborat i amb la indicació dels moviments de cada obra haguessin dignificat la placidesa de la sessió.

Albert Ferrer i Flamarich
Catclàssics