Cerca de crítiques

Enquesta

El trio de Natalia Gutman al Petit Palau

Desconnexió

18/12/2005 |

 

Dues setmanes després del seu triomf a L'Auditori, Natalia Gutman ha tornat a Barcelona amb el seu trio. És motiu d'alarma que la sala estigués més buida que plena quan el públic hauria de saber que desconnectar del Petit Palau comporta perdre's la música de cambra més exigent, aquella que s'ha d'escoltar com si fos una formació permanent. Van sonar els trios amb piano núm. 3 op. 101 de Brahms, l'op. 32 d'Arenski i l'espectacular op. 67 de Xostakóvitx, un programa que s'iniciava amb un Brahms especulatiu, oferia un tast del romanticisme rus i acabava amb un dels puntals del gran repertori.

Gutman tocava amb el seu fill, el violinista Sviatoslav Moroz, i amb el formidable pianista coreà Yung Wook Yoo, guanyador del Concurs de Santander l'any 1988. Dins del més gran respecte, la impressió és que el jove violinista es queda curt per dos motius: toca amb una timidesa tributària de formalismes que no interessen als seus companys i el violí Gagliano que usufructua té un so mat que sovint és engolit pel violoncel d'una Gutman que es va mostrar més llançada i visionària que mai. El pianista, hipersonor i infal·lible, va ser successivament el propulsor del conjunt -amb un Brahms heroic als moviments extrems i reflexiu als centrals-, una rampa d'enlairament per a les líriques efusions de les cordes a l'obra d'Arenski i un pal de paller integrador als magmes sonors i sotracs rítmics de Xostakóvitx.
X. Casanoves Danés
Avui