Cerca de crítiques

Enquesta

Recital d'Ofèlia Sala a l'Auditori Josep Carreras de Vila-Seca

Gala amb soprano

6/12/2005 |

 

Programa:Obres de Ginastera, Toldrà, Rossini, Donizetti, Johann Strauss, Richard Strauss, Debussy i Gounod, per Ofèlia Sala, soprano, i Donald Sulzen, piano.
Lloc i dia: Auditori Josep Carreras. Vila-seca, 2 de desembre.

Des de la inauguració, amb un recital de Josep Carreras, de l'auditori del mateix nom, a Vila-seca, situat al costat del conservatori, cada any hi ha hagut una gala benèfica per a la Fundació Internacional de Lluita contra la Leucèmia creada pel tenor. Isabel Rey, Jaume Aragall i, enguany Ofèlia Sala, les han protagonitzat successivament. Ofèlia ha compartit escenari en els recitals multitudinaris que Josep Carreras ofereix de tant en tant a Berlín i en altres ciutats europees. Ara ha volgut col·laborar amb el seu col·lega en la tasca de recaptar fons per a la seva obra benèfica.

Catalunya ha tingut sort aquesta temporada perquè ha gaudit i podrà gaudir de la presència sovintejada d'aquesta cantant. Primer Vilabertran, amb un dels millors recitals de lied que mai hem sentit; després la seva presència com a única cantant en l'homenatge que el Liceu va dedicar a Victòria dels Àngels, ara un recital a Vila-seca i el maig vinent de nou al Liceu, en un dels rols femenins de l'òpera Ariodante de Händel. Aquesta presència, però, està distrubuïda entre públics molt diferents i només repetim, viatjant a tot arreu, quatre fans convençuts de l'art d'aquesta intèrpret.

El recital de Vila-seca va ser molt variat. Des de les cançons més populars de Ginastera, Toldrà i el virtuosisme afegit de les Serate musicali de Rossini fins al lied més seriós que formen el cicle La rosa als llavis, també d'Eduard Toldrà sobre poemes de Joan Salvat-Papasseit, i cinc cançons de Richard Strauss. Les quatre primeres d'aquest darrer va ser un d'aquells monuments expressius irrepetibles que valen un viatge ni que sigui a la fi del món. Va oferir dues àries d'òpera, la cavatina de Norina Quel guardo il cavaliere, de l'òpera Don Pasquale i l'ària de Juliette Je veux vivre de Romeo et Juliette, de Gounod. Amb una acústica brillant i clara, no gens ressonant, menys endolcidora que el Liceu, que caracteritza el magnífic Auditori, tot i el repte es va posar a la butxaca el públic més pirotècnic i va demostrar que, si no les esquiva, li poden ploure ofertes per anar a parar al món de la opereta. La seva ària d'Adele d'El ratpenat, de Johann Strauss, va satisfer totes les expectatives del gènere. Unes belles atmosferes de dues cançons de Debussy van completar la vetllada. Va prodigar-se en els bisos i ens va oferir el vals de Musetta de La Bohème, impecable i, per acabar, el Romanç de Santa Llúcia, de Toldrà, cantat amb una naturalitat i un deix poètic que ens van agombolar tot el viatge de tornada.

Jordi Maluquer
El Punt