Cerca de crítiques

Enquesta

Semiramide de Rossini al Liceu

Un espècimen únic

1/12/2005 |

 

Una òpera llarga i difícil com Semiramide necessita cantants amb les espatlles ben fortes per poder mantenir la tensió durant tota la vetllada. Les desigualtats del segon cast de Semiramide van fer que el conjunt fos més feixuc, tanmateix hi va haver una estrella clara en Ewa Podles, en el que era el paper fins ara de més compromís de la cantant polonesa al Liceu. El seu Arsace va ser una demostració espectacular, en viu i en directe, que és una contralt dramàtica d'agilitat: extensió descomunal, coloratura fulgurant, intensitat indefallent en el fraseig. Va quedar clar perquè com ella no n'hi ha dues.

Diva de culte en alguns cercles, Nelly Miricioiu va exhibir un timbre fatigat per a una Semiramide de ressons postcallasians que només brillava (i no sempre) en l'agut, mentre que un aplicat Simón Orfila evidenciava que la gran escena de la bogeria d'Assur encara li ve gran. Amb un instrument de més gruix que Juan Diego Flórez, però amb força menys pinyols que el peruà, José Manuel Zapata va ser un estilitzat Idreno. La curosa direcció de Riccardo Frizza no mereixia les pífies orquestrals i el muntatge escènic continuava fent-se creditor dels mateixos qualificatius negatius.
Xavier Cester
Avui