Cerca de crítiques

Enquesta

OBC, un rítmic viatge pel Nou Món

13/10/2003 |

 

DIRECTOR: Ernest Martínez Izquierdo
LOCAL: Auditori
DATA: 10 d'octubre del 2003

En un programa que va voler fer un recorregut per Amèrica des de tres punts de vista molt diferents, l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) va oferir aquest cap de setmana uns concerts en què, sobretot a la primera part, va quedar ben clar que el ritme és la base de tota música. Ernest Martínez Izquierdo va voler que Lollapalooza, del compositor americà nascut el 1947 John Adams, iniciés aquest viatge per les diferents visions d'Amèrica.
Amb un reforç important en la secció de percussió, l'orquestra va abordar aquesta breu obra marcadament rítmica i amb un important paper del vent. Seguint l'estètica minimalista, Adams incorpora gradualment motius temàtics curts interpretats per diferents instruments que es van repetint i que aporten variats colors a l'orquestra.
La flota de percussionistes que es va unir als ja habituals va tenir protagonisme tant a Lollapalooza (una paraula tan exòtica com l'obra d'Adams) com a Amèriques (versió de 1927), d'Edgar Varèse. Entre sirenes i altres sons percussius, Varèse va descriure en aquesta obra les sensacions sonores que el van impressionar de la gran ciutat, amb un resultat final molt efectista i contundent.
A la segona part es va sentir la visió del nou continent que Antonín Dvorák va plasmar a la seva Simfonia núm. 9 en mi menor, op. 95, Nou món. En el llarg, el vent com a solista amb el bellíssim tema lent i amb la corda donant la rèplica i fent de coixí harmònic van aconseguir un clima deliciosament càlid i delicat. Llàstima que aquesta atmosfera es trenqués per la contagiosa tos que, invariablement, assalta al públic de l'Auditori entre els moviments d'una mateixa obra.
L'últim moviment, juntament amb el segon, va ser del millor de la simfonia. El conegudíssim tema de l'allegro con fuoco es va interpretar amb un so enèrgic i dramàtic i va posar el punt final a un descobriment d'Amèrica que, a la primera part del concert, es va fer de la mà del ritme i, a la segona, de les melodies i harmonies que Dvorák va brodar en el seu nou Món.

Irene Acebal
El Periódico