Cerca de crítiques

Enquesta

Hogwood dirigeix Mendelssohn amb l'OBC

Un retorn ben afortunat

27/11/2005 |

 

Hi ha concerts que, encara que ja quedin lluny en el temps, mereixen ser comentats tot i el retard (pel qual demanem excuses). És el cas de la nova visita de Christopher Hogwood al podi -en sentit figurat, ja que el director britànic no en gasta- de l'OBC. Si el cronista feia cara de felicitat abans de començar el concert gràcies a un programa rodó on el seu estimat Mendelssohn ocupava una posició destacada, al sortir la joia era immensa. D'acord, l'Obertura en do major opus 101, composta, tot i l'elevat número d'opus, abans que la del Somni d'una nit d'estiu, és una peça poc més que agradable, resolta per Hogwood amb eficiència. Va ser, tanmateix, en la Simfonia núm. 5, la coneguda com la de La Reforma, on el fundador de l'Academy of Ancient Music va assolir resultats excel·lents. El fervor luterà d'aquest jueu convers -quina tràgica ignorància la dels nazis al perseguir alguns dels millors representants de la música alemanya-, ja fos a través del seu ben travat llenguatge contrapuntístic, com en la cita de l'Amén de Dresde i del coral Ein feste Burg ist unser Gott va ser traduïda per orquestra i director de forma directa i entregada.

Enmig d'aquestes dues obres, un altre monument que ens retrotreia als temps en què Hogwood dirigia el Festival Mozart, la Simfonia Praga, que va permetre alhora resoldre un altre equívoc, això és, que els recents titulars del certamen, Zacharias i Zehetmair, apliquen criteris historicistes. Amb efectius reduïts, violins a dreta i esquerra, vibrato reduït a la mínima expressió, respecte de totes les repeticions, temps àgils servits per una articulació lleugera, Hogwood va deixar ben clares les coses en una lectura excepcional d'elegància, de tremp, de poesia ben entesa, sense manierismes ni banalitats, on menys sempre era més. Gran, grandíssim concert.

Xavier Cester
Avui