Cerca de crítiques

Enquesta

Kiri Te Kanawa amb l'OBC

El preu del glamour

20/11/2005 |

 

"No se l'ha sentit gaire". Aquesta era la frase més repetida en una enquesta, sense validesa demoscòpica, feta entre gent situada en diversos punts de l'Auditori després de l'actuació de Kiri Te Kanawa. I la veritat és que, tot i tenir en compte que l'acústica de la sala no és gaire favorable a les veus solistes, fora d'un registre agut que manté notable presència, l'instrument de la soprano neozelandesa s'ha esprimatxat força, mantenint, això sí, bona part del fulgor tímbric que l'ha fet justament cèlebre. Te Kanawa era la gran aposta glamurosa de la temporada de l'OBC, i si l'èxit de públic és indiscutible, cal preguntar-se si no hi va haver en les ovacions finals un triomf del desig sobre la realitat, de les ganes d'aplaudir el que volíem escoltar per sobre del que vam escoltar. Perquè, fora de les limitacions volumètriques, la lectura de les Quatre últimes cançons de Strauss va ser d'una flegma expressiva que hauria convençut més si la veu hagués tingut més presència. Dos lieder de Strauss (Zueignung i Cäcilie) i una cançó maorí a cappella van arrodonir l'estel·lar pas de Te Kanawa per l'Auditori.

A l'hora de la veritat, qui va justificar el preu molt més elevat de les localitats respecte a la resta de la temporada (entre un 45 i un 120 per cent segons les zones) va ser un Franz-Paul Decker que es trobava com el peix a l'aigua en aquest monogràfic Strauss. Més que en l'exotisme en tecnicolor de la Dansa dels set vels de Salomé o en la densitat tràgica de les Metamorfosis (on orquestra i director només van trobar el rumb a mig camí), va ser en el melodrama metafísic de Mort i transfiguració on Decker i l'OBC van assolir cotes memorables de tensió i rutilant expansió sonora.
Xavier Cester
Avui