Hamlet de Thomas
El Liceu presenta un Hamlet amb Ofèlia de protagonista
10/10/2003 |
La grand-opéra romàntica francesa torna al Liceu. El Hamlet de Charles Louis Ambroise Thomas -amb llibret de Jules Barbier i Michel Carré- es basa en la tragèdia homònima de William Shakespeare, i va estrenar-se a París l'any 1868. Al Liceu no es representava des del 1931. Es tracta d'una òpera en cinc actes, una versió de la tragèdia de Shakespeare on la figura principal és la d'Ofèlia. Es podrà veure del 6 al 20 d'octubre.
En compondre l'òpera, Ambroise Thomas va respectar el fil argumental de Shakespeare però introduint-hi variacions força polèmiques. Si per a Shakespeare el centre d'atenció de la tragèdia és la consciència de Hamlet, torturada entre el desig de venjança i la compassió pels seus, a l'obra de Thomas és la figura d'Ofèlia qui predomina.
Així doncs, malgrat el títol de l'òpera, el llibret de Hamlet gira al voltant del drama de la malaurada promesa del príncep de Dinamarca. Ofèlia està decidida a lluitar per salvar el seu amor. A banda, Thomas fa que el patiment del príncep per la mort de la dama l'ompli d'energia per complir la seva venjança.
Les modificacions polèmiques d'Ambroise Thomas culminen amb la introducció d'un happy end a l'obra, corregint així una de les escenes finals més sanguinolentes de tot el teatre isabelí.
A més a més, el compositor va introduir combinacions tímbriques de l'orquestra que no s'havien fet servir abans i va afegir instruments insòlits, insòlits, com per exemple el saxòfon, que contribueixen a donar originalitat a la representació.
Crim i venjança
L'òpera d'Ambroise Thomas es basa en la tragedia de William Shakespeare. Se centra en la determinació del príncep Hamlet de venjar el crim de Claudi, que ha assassinat el seu pare per suplantar-lo al tron de Dinamarca i al llit de la reina Gertrudis. La història segueix el model clàssic d'Orestes i Electra, que vengen també l'assassinat del seu pare. Shakespeare, però, fa que visquem la tragèdia des de la consciència de Hamlet, torturada per la tria entre l'imperatiu moral de la venjança i la convicció que aquesta decisió comportarà terribles desgràcies per a ell mateix i per als seus.
Amb aquest argument, Ambroise Thomas creà una grand opéra, tipus d'òpera francesa de mitjan segle xix caracteritzada per grans masses corals, nombrosos solistes, escenes espectaculars, un ballet, i l'argument basat en grans frisos històrics dels quals destaca una emotiva intriga romàntica. És a dir, un gran espectacle pensat per plaure i impressionar el públic de l'època. Això explica, per exemple, que el desenllaç d'aquest Hamlet de Thomas no acabi amb la mort del protagonista sinó amb la seva coronació com a rei de Dinamarca.
Aquesta òpera es presenta amb l'acompanyament de l'Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció de Bertrand de Billy. La direcció escènica és de Moshe Leiser i Patrice Courier, i en el repartiment figuren Simon Keenlyside (Hamlet) i Natalie Dessay (Ofèlia) en els papers principals.
El tercer Hamlet
El Hamlet que es pot veure al Liceu és el tercer que arriba a Barcelona en poques setmanes. El primer va ser interpretat per un cantant de rock lituà i es va poder veure al TNC entre el 25 i el 28 de setembre. El segon va ser un Hamlet en anglès i dirigit per Calixto Bieito presentat al Romea entre el 30 de setembre i el 4 d'octubre. Ara, li arriba al torn a una òpera basada en la tragèdia de Shakespeare.
Núria Reguero
Canal Cultura