Cerca de crítiques

Enquesta

Concert Jane Eaglen

Concert inútil

10/11/2005 |

 

Hi ha sessions de les quals un surt preguntant-se: per què? El Liceu és propens a aquests concerts de farciment que no acaben anant enlloc, com el de Jane Eaglen. Cantant estimable, sol·licitada arreu en papers dramàtics con Brünnhilde o Isolde, la soprano britànica va lluir les seves limitacions en un programa tan interessant com variat: l'impacte de l'agut no amaga les severes mancances en el greu i una afinació perfectible, mentre que com a intèrpret Eaglen no va anar més enllà d'una irritant blanor a l'Oberon de Weber o d'una poc caracteritzada Vestale de Spontini. Les coses van millorar un xic a l'Ah! Perfido de Beethoven i, sobretot, en una Immolació de Brünnhilde on Eaglen es va treure la mandra frasejadora de sobre. Massa poc i massa tard, tanmateix.

¿Va servir el concert per foguejar l'orquestra del Liceu? Tampoc, ja que amb una corda mat i un metall bast, Salvador Mas va poder fer ben poc per donar més estímuls musicals en les diverses obertures ofertes. Esclar que la seva contribució al sopor col·lectiu va ser important en un Idil·li de Siegfried inacabable. Darrer misteri: per què programar dues sessions d'aquest programa que cal oblidar?
Xavier Cester
Avui