Cerca de crítiques

Enquesta

L'Orquestra de Cambra Catalana a l'Auditori

Encontres

4/11/2005 |

 

Orquestra de Cambra Catalana
Fundador i Director titular: Joan Pàmies

Concert a l’Auditori del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, diumenge, 23 d’octubre de 2005
Director convidat: Lucien Jean Baptiste
Solista: Joan Pere Gil Bonfill, clarinet

Aquesta vetllada ens va oferir dues estrenes absolutes, com són “Poema”, de Joan Josep Gutiérrez, i “Rosarium” d’Enrique Muñoz, així com la versió per a orquestra de corda del “Quintet per a clarinet i quartet de corda” de Josep Soler, i la primera audició a Barcelona de “Obertura en Verde” de Jorge Fernández Guerra.

S’aprecià que Jean Baptiste no és un habitual dels programes de música contemporània, però aquest aspecte tingué una part positiva, doncs suavitzà la música més agressiva. Amb la seva convicció interpretativa i el seu temperament càlid, aquest director aconseguí donar-li unitat al concert.

Del solista, Joan Pere Gil Bonfill, músic d’una important trajectòria sobretot en la música del nostre temps, podem dir que després de sentir-lo tocar - caldria dir “cantar amb l’instrument”-, interpretar tan meravellosament la música, queda automàticament resposta l’interrogant de per què tants compositors d’arreu li han dedicat obres tan diverses.

El “Poema” de Joan Josep Gutiérrez mostrà un bon tractament de l’orquestra de corda i una harmonia estable, es podria dir que es percebi la influència d’en Josep Soler (mestre de tota una generació de compositors).

“Rosarium” d’Enrique Muñoz és d’una escriptura més arriscada i més “moderna”, hi havia moments amb una similitud amb el tractament bartokià de les cordes – guardant les distàncies.

“Quintet per a clarinet i cordes” de Josep Soler, obra escrita per a Joan Pere Gil, amb versió per a orquestra de corda feta per a l’ocasió. Una obra senzilla però intel·ligent que ho diu tot en si mateixa - ell va dir abans de l’audició que no tenia res a dir: “sona el que està escrit i està escrit el que sona, que ja és molt en aquests temps”. Una pregunta que es fa l’autor: “Perquè la meva música incomoda?”...
El concert va concloure amb “Obertura en Verde” de Jorge Fernández Guerra, d’una escriptura irregular i incoherent. La música descriptiva - com és el cas - sempre es molt subjectiva, com subjectiu pot ser el perill de la seva audició.

L’orquestra mostrà un so càlid, equilibrat i sòlid, fent palesa que els components són més o menys fixes. Tant de bo una orquestra d’aquestes característiques tingués mes suport institucional per poder programar un cicle més extens per donar a conèixer l’ampli repertori dels grans clàssics del segle XX que existeix per a aquesta formació.

Paloma Báscones
La Porta Clàssica