Cerca de crítiques

Enquesta

Cavalleria rusticana i Pagliacci als Amics de l'Òpera a Sabadell

Les òperes que van aparellades

31/10/2005 |

 

Repartiment: Cavalleria Rusticana, de Pietro Mascagni, amb Rosa Mateu, Albert Montserrat, Kyung-Jun Park, Marisa Roca, Cristina Faus. I Pagliacci, de Ruggero Leoncavallo, amb Josep Fadó, Laura Alonso, Kyung-Jun Park, Carles Daza i Hans Ever. Cor Amics de l'Òpera de Sabadell i Orquestra Simfònica del Vallès. Director, Fernando Álvarez. Director d'escena, Miquel Gorriz.
Lloc i dia: Teatre Municipal la Faràndula. Sabadell, 28 d'Octubre.

Estrenades amb dos anys de diferència -1890 a Roma i 1892 a Milà-, en ser dues òperes d'un sol acte, relativament breus, i representatives del verisme, s'han programat quasi sempre juntes. Fa temps que no pujaven als nostres escenaris i l'Òpera de Sabadell ha donat l'oportunitat a les generacions més joves de veure-les en directe.

Es difícil veure una representació rodona, en què tot, direcció musical, intèrprets, orquestra, cor, direcció d'escena i escenografia estiguin a l'alt nivell que caracteritza una obra d'art. Més difícil encara veure-ho a Sabadell, on les limitacions de recursos són ben conegudes. Aleshores, els Amics de l'Òpera aposten per salvar l'essencial, els grans moments que permeten la transmissió d'emocions, que és el que satisfà els aficionats al gènere. Així en la Cavalleria, el duo de Turiddu i Santuzza, interpretats amb passió i total lliurament per Albert Montserrat i Rosa Mateu, va tenir els decibels necessaris i la qualitat interpretativa esperada. L'estaticisme del cor, que era volgut per contrastar amb la vida i moviment de I Pagliacci, amb entrades i sortides difícils d'entendre; la difícil actuació teatral del baix coreà, rígid i poc espontani, i la inversemblant caracterització d'una correcta Lola com a mare de Turiddu, units per desajustos, àdhuc tonals, entre orquestra i cor, no van completar la bona actuació dels protagonistes. A I Pagliacci, un bon pròleg de Kyung-Jun Park ens va dur a una acció escènicament ben resolta. Fadó, que limita el seu lluïment als moments de gran projecció vocal -entre ells, el conegut Vesti la giubba-, va tenir una partenaire sorpresa: la soprano Laura Alonso, importada d'Alemanya a darrera hora per substituir la baixa per indisposició de l'anunciada Susana Cordon. Laura Alonso va lluir la seva experiència en el rol i va cantar amb gust tot posant en relleu el millor dels seus recursos. Van ser interessants les aportacions dels dos altres tenors, Carles Daza i Hans Ever, com a Silvio i Peppe. El cor va cantar amb molta inspiració poètica dues de les cançons més populars dels dos títols: Viva il vino spumeggiante i el Don, din, don. Pau Monterde signava l'escenografia idèntica per a les dues òperes: una plaça de poble on hi és preeminent l'edifici de l'església. El director musical va intentar mantenir el tremp dramàtic de les dues òperes desplegant molta energia.
Jordi Maluquer
El Punt