Cerca de crítiques

Enquesta

Festival Mozart 2

Un panorama assolellat

7/10/2005 |

 

Després de les innúmeres complicacions que el part d'un nou diari comporta, la música pot servir de bàlsam immillorable per assuaujar els dolors i calmar (momentàniament) els esperits. Aquest va ser l'efecte salutífer generat pel segon programa del Festival Mozart, que reunia tres peces d'una lluminositat en cap moment amenaçada per núvols ni tempestes, un panorama ben assolellat que la batuta nerviosa de Thomas Zehetmair va traduir amb irresistible encís.

Cert és que algun moment d'ocasional garbuix en els passatges més vertiginosos de la Simfonia núm. 2 de Schubert denotava les presses d'haver de preparar tres programes en dues setmanes, però aquest va ser un petit detall dins d'un rendiment en conjunt satisfactori. En especial, la fusta va tenir bon encert en negociar els guspirejants arabescos de la Simfonia núm. 6, una partitura on Schubert deixa sentir l'influx dels dos compositors que dominaven el panorama musical en el primer terç del segle XIX a Viena: Rossini i Beethoven. De nou, director i orquestra van excel·lir en una versió desimbolta i refrescant. Com en les altres propostes del festival, Mozart ocupava la part central d'aquest entrepà sonor amb una de les obres del salzburguès, a la qual, ho hem de confessar, mai li hem trobat del tot la gràcia. Tant és, per rebatre aquesta impressió ja hi havia a l'escenari dues Magdalenes, Martínez a la flauta i Barrera a l'arpa. Perfectament compenetrades i recolzades per la batuta de Zehetmair, les dues solistes van protagonitzar un àgil joc galant que va portar encara més llum a l'Auditori.
Xavier Cester
Avui