Cerca de crítiques

Enquesta

La 'Novena' per l'Orquestra Simfònica del Vallès al Palau

Per començar la temporada, una «Novena»

20/9/2005 |

 

Programació: Simfonia núm. 9 en re menor, op. 5, «Coral», de Ludwig van Beethoven, per l'Orquestra Simfònica del Vallès, l'Orfeó Català i solistes, sota la direcció de Salvador Mas.
Lloc i dia: Palau de la Música, 17 de setembre.

El Palau de la Música va obrir la temporada de concerts amb la sèrie Concerts simfònics al Palau i precisament amb la Novena simfonia de Beethoven. Potser el repte era massa ambiciós pels elements dels quals es disposava, però el fet que l'Orfeó tingues preparada aquesta obra, que, com vam comentar en aquestes pàgines, van fer aquest estiu a Peralada amb la direcció de Lorin Maazel, suposo que va animar la iniciativa.
El mèrit principal de la versió que vam sentir va ser de Salvador Mas que, malgrat la modèstia dels ingredients amb què comptava, va reeixir a transmetre el Beethoven essencial que tantes vegades es perd en versions més formals. Va assolir un primer temps de meravella discursiva malgrat que, paradoxalment, fos quan la fusta estava més vacil·lant en les seves prestacions. El segon fou un scherzo servit amb la solemnitat clàssica de les versions de les grans batutes, en què fragments que recorden climes de la Sisena van ser enriquits fins a assolir els gruixos d'una festa popular. En el quart temps els violoncels de l'Orquestra Simfònica del Vallès van demostrar una remarcable preparació. Quant a la intervenció coral final, no ens podem desdir del que ja vam apreciar a Peralada: la Novena no s'ha fet per a corals llatines en què les sopranos acostumen a tenir uns centres esplèndids -apreciables en obres de tessitura més greu- però que en els aguts quasi impossibles de Beethoven surten forçats, sense la bellesa de l'arrodoniment. Amb tot, el fragment de cor sol, sense solistes, fins a l'«Über Sternen...» va ser esplèndid. Els solistes -i ho dono com a mèrit també de la direcció- van actuar realment com a quartet vocal, sense sortides de to. Malgrat tot, els colors no eren homogenis: d'una banda, la manera de cantar oberta de la soprano Olatz Saitua i el tenor Agustín Prunell-Friend no acabava de casar amb l'estil més tancat de la mezzo Mireia Pintó i sobretot del baix Robert Holzer amb una veu, potser circumstancialment, mat.

La temporada Concerts simfònics al Palau amb l'OSV es presenta plena d'al·licients. L'artista resident d'enguany, el violinista Ara Malikian, interpretarà en concerts successius obres de Brahms, Montsalvatge i Glazunov, i acabarà amb el Concert d'Alban Berg, estrenat fa cent anys al Palau. També Salvador Mas dirigirà una altra obra cabdal, el Rèquiem de Mozart.

Jordi Maluquer
El Punt