Cerca de crítiques

Enquesta

Juliane Banse a la Schubertíada

Altres camins

14/9/2005 |

 

Obres de Haydn, Spohr, Liszt i Schubert. Juliane Banse, soprano. Isaac Rodríguez, piano. Wolfram Rieger, piano. Schubertíada a Vilabertran. Església de Santa Maria, 11 de setembre.

Si en el programa d'un recital de lied apareixen el nom d'una soprano i el d'un clarinetista, així com el del pianista de rigor, seria lògic pensar que la vetllada inclourà Der Hirt auf dem Felsen, de Schubert. Esclar que la Schubertíada a Vilabertran té com un dels seus millors costums oferir propostes diferents, altres camins que s'aparten de les rutes convencionals sense sortir mai del mapa de la bona música. L'esmentada combinació de veu i instruments era la necessària per als sis lieder op. 103 de Louis Spohr, una figura, si no imprescindible, sí necessària per fer-se una imatge completa de les primeres dècades del romanticisme, sobretot pel que fa a la música instrumental i a l'òpera alemanya abans de Wagner. El seu estil pot tenir limitacions -un text com el de Sehnsucht semblava demanar una música més punyent, més inspirada, en definitiva-, però la factura de les sis cançons és impecable, no exempta d'encant melòdic, impressió augmentada quan són confiades a uns intèprets amb la imaginació recreativa de Juliane Banse i Wolfram Rieger, reforçats sense màcula per Isaac Rodríguez, un dels joves i ferms valors sorgits de la nostra pedrera.

Pilars de ja manta Schubertíades, soprano i pianista van tornar a demostrar com es construeix un programa atractiu per la seva exigència i la seva intel·ligència. Algunes de les canzonette amb text anglès de Haydn que obrien plaça apuntaven cap a una sensibilitat romàntica (sense sortir, tanmateix, dels camins del classicisme) ben copsada per Banse i Rieger: la seva miraculosa simbiosi va quedar ben de relleu a The Spirit's Song, amb la màgica introducció del piano no menys màgicament corresposta per la insinuant entrada de la veu.

La segona meitat de la sessió estava capitalitzada per un poeta, Schiller, de qui enguany es commemora el 200 aniversari de la mort. Els tres lieder extrets del Wilhelm Tell de Liszt van posar a prova el virtuosisme d'un Rieger que, de nou vivia al mil per cent cada peça -que diferent és el cant del pescador del compositor hongarès del que obre el Guillaume Tell de Rossini! Per la seva banda, Banse, en l'atractiva tria de cançons de Schubert amb textos del literat alemany, passava amb facilitat, amb aquesta veu de ressons foscos i gran poder de penetració, de l'hieratisme de Die Götter Griechenlands a l'agitació de Der Alpenjäger o la desimboltura de Dithyrambe. Amb dos dels reis indiscutibles de Vilabertran, es podia esperar una altra cosa que un magnífic concert? Ara només ens queda esperar als nous camins que el certamen ens oferirà l'any vinent. El punt de partida serà immillorable: els tres cicles de Schubert amb la veu de Matthias Goerne.

Xavier Cester
Avui