Cerca de crítiques

Enquesta

Michelle Breedt a la Schubertíada

Periple estacional

29/8/2005 |

 

'Eine Reise durch die vier Jahreszeiten'. Obres de Schubert. Michelle Breedt, mezzosoprano. Wolfram Rieger, piano. XIII Schubertíada a Vilabertran. Església de Santa Maria, 26 d'agost.

Per compositors, per poetes, per èpoques, per temes, per estils. Les formes de dissenyar un programa per a un recital de lied són tan variades com la imaginació dels intèrprets doni de si. Michelle Breedt i Wolfram Rieger van presentar a Vilabertran un recital que, sense allunyar-se de la producció del sant patró del festival, oferia un imaginatiu periple per les quatre estacions de l'any, amb peces directament inspirades o al·lusives a l'estiu, la tardor, l'hivern i la primavera.

Al costat de lieder coneguts com Heidenröslein, Der stürmische Morgen (extractat del Winterreise) i Rastlose Liebe, la mezzosoprano i el pianista van interpretar un grapat de cançons menys divulgades que augmentaven l'atractiu de la vetllada i que, alhora, demostraven que l'alegria, la melangia, el desamor i l'esperança no són estats d'ànim exclusius d'una època determinada de l'any.

Amb una veu vibrant, poderosa (l'any vinent serà la nova Fricka de Bayreuth), capaç de plegar-se a la confidència més subtil, virtut imprescindible en aquest gènere, Breedt va saber caracteritzar a grans trets el contingut emocional de cada lied, amb el suport sempre precís de Rieger, tot un mag a l'hora de suggerir atmosferes sonores. Aquesta virtut, tanmateix, alhora va ser la limitació de la cantant alemanya, les lectures de la qual sovint eren massa genèriques, aplicades sens dubte, però sense donar tot el pòsit poètic requerible: per posar un exemple, l'entotsolament de Der Winterabend només va ser entrellucat, no pas recreat en totes les seves conseqüències, tot i que en l'haver de Breedt cal esmentar una més que notable diferenciació dels diferents estadis de l'extensa Viola, la peça que tancava el programa en un clima de recollida tristor.
Xavier Cester
Avui