Cerca de crítiques

Enquesta

Ramon Coll al Festival de Begur

Lisztejant

24/8/2005 |

 

Programació: Obres de Chopin, Schubert i Liszt per Ramon Coll al piano.
Lloc i dia: Església parroquial dins del XXVIII Festival Internacional de Música de Begur. 21 d'agost.

Que Franz Liszt, a part de la seva dimensió més àmplia com a compositor, és el pare del pianisme actual, no n'hi ha cap dubte. Viatger per tot Europa va sembrar llavors arreu: Chopin i la seva influència en la subsegüent escola francesa per una banda. El seu mestratge sobre Isaac Albéniz i el subsegüent impacte sobre el pianisme espanyol, per l'altra. Amb els seus recitals a Sant Petersburg, de manera indirecta a través de la seva relació amb els germans Rubinstein, Anton i Nicolau, i amb els seus deixebles de projecció internacional com Emil Sauer, també va influir en l'escola russa. La suficiència tècnica i el virtuosisme són els atots bàsics del seu mestratge. Doncs bé, Ramon Coll n'és un digne continuador. Li agrada barallar-se amb les partitures ben complexes, executar-les amb brillantor i deixar l'ànim exultant del públic que l'escolta. En la seva activitat docent, paral·lela a la concertística, ha exercit sovint les classes de virtuosisme, de les quals pot donar evidència pràctica als seus alumnes. A més, en el recital que va fer va homenatjar Liszt en la segona part. Unes Serenata i Soirée de Vienne n. 6 (la darrera obra que Liszt va interpretar en públic pocs dies abans de la seva mort) de Schubert arranjades només per a piano ens van donar un tast de la labor immensa que el compositor húngar va fer per divulgar els lied de Schubert a través només de la interpretació pianística. Va cloure el recital amb la versió de la Rapsòdia hongaresa n. 15, que és una de les tres versions de Liszt sobre la Marxa Rakócszy, feta per un altre gran pianista, Wladimir Horowitz, titulada només així. Peça, cal dir, que no tots els pianistes poden afrontar. La primera part l'havien integrat set Nocturns de Frederic Chopin. Un incident ben comú en els festivals d'estiu va distorsionar una mica el concert. Previst al pati de les Escoles Velles, la pluja que havia caigut al matí va obligar a traslladar-lo a l'església. Malgrat que Coll va tocar amb el piano tot just entreobert, ho va haver de fer amb l'instrument directament damunt del mosaic quan, per pal·liar les ressonàncies, és convenient que estigui sobre una tarima de fusta. Les peces més lentes van arribar molt bé -l'Opus 15 n. 2, l'Opus 48 i l'impressionant Nocturn pòstum en do sostingut menor- i també les meravelloses Variacions sobre un tema de Hüttenbrenner de Schubert i els arranjaments esmentats d'aquest compositor. No així les més complexes, en què malgrat que s'apreciava una interpretació pulcra i exacta, les ressonàncies en complicaven la correcta percepció. El programa, original, era digne d'una gran sala de concerts. Els aplaudiments van ser entusiastes i van obligar el pianista a fer tres bisos.

Jordi Maluquer
El Punt