Cerca de crítiques

Enquesta

L'Orquestra Filharmonia de Praga a Torroella de Montgrí

Quatre per quatre

22/8/2005 |

 

Obres de Mozart, Beethoven, Mendelssohn i Dvorák. Violí: Isabelle Faust. Piano: Piotr Anderszewski. Orquestra Philharmonia de Praga. Director: Jakub Hrusa. 25è Festival de Torroella de Montgrí, 17 i 18 d'agost.

Quatre compositors -Mozart, Beethoven, Mendelssohn i Dvorák- per a quatre artistes joves: la violinista alemanya Isabelle Faust, el pianista polonès Piotr Anderszewski, el director txec Jakub Hrusa i, amb no menor categoria d'estrella unitària, la Philharmonia de Praga, que, creada l'any 1994 i integrada per una cinquantena de músics joves, és una sòlida formació que ja ha entrat als circuits més exigents. El so és pulcre i fa la impressió que els músics s'escolten entre ells per fer les entrades sense deixar de fer atenció a la batuta. Satisfà saber que el Festival els torna a convidar.

Hrusa, de 24 anys, demostra ser un concertador plenament conscient dels seus mèrits. Dirigeix amb un metrònom que tendeix a la rapidesa i un comandament autoritari i aconsegueix efectes d'una refinada intencionalitat mitjançant unes calcilades gradacions dinàmiques i una gran plenitud obviant sempre la directa via decibèl·lica. Va saltar a la fama gràcies a una substitució sortosa que li va obrir moltes portes. Treballa regularment amb la Filharmònica Txeca i s'està fent un nom en heretar els càrrecs del prestigiós Jiri Belohlavek en marxar aquest cap a Londres. No dubto que Hrusa ha de seguir les passes internacionals de Daniel Harding.

En el primer concert es van escoltar unes estupendes Hèbrides de Mendelssohn i una Heroica de Beethoven rica de tensions i de vitalitat. Enmig, el Concert per a violí de Dvorák a mans de la gran Isabelle Faust, que el va tocar amb un enfocament molt líric que li permet treure un gran partit del seu Stradivarius (del 1704), un instrument d'una sonoritat molt clara i una gran riquesa harmònica en el registre superior.

En el segon concert, el solista va ser un dels pianistes més interessants del moment, Piotr Anderszewski, que, substituint Fazil Say, va treure tot els matisos possibles al Concert núm. 17, de Mozart. La perfecció formal dels moviments extrems es va veure sacsejada a l'andante central amb una visió personalíssima que alentia el tempo a voluntat, introduïa uns emfàtics silencis que comportaven un gran dramatisme i reformulava les correspondències internes d'un dels concerts més plaents del compositor. Com Faust la nit anterior, va ser molt festejat pel públic discriminatori de Torroella, que és la millor marca d'aquest festival, que, sense gaire escarafalls mediàtics, cal considerar un dels haut-lieux del nostre entorn musical. Completava la vetllada monogràfica una obertura de La clemenza di Tito en què la carcassa formal deixava emanar amenitats que no sempre s'hi copsen i una urgent Simfonia núm. 38 Praga, que va rubricar la trobada deixant una impressió de satisfacció col·lectiva.

Aquests concerts han servit per confirmar l'eficàcia de la pantalla acústica desmuntable estrenada a l'escenari de la plaça de la Vila. L'ha dissenyat la Universitat de Girona i aporta la projecció sonora que mereix la qualitat dels intèrprets. Un punt de borrositat a les percussions i en alguns metalls es pot corregir resituant els instruments perquè no estiguin tan a prop.

Xavier Casanoves Danés
Avui