Cerca de crítiques

Enquesta

L'Orquestra de l'Òpera Nacional de Polònia a Perelada

Compendi Wagner

20/8/2005 |

 

Fragments d'òperes de Wagner. Orquestra de l'Òpera Nacional de Polònia-Teatr Wielki. Dir: Jacek Kaspszyk. Festival de Peralada. Jardins del Castell. Dimarts 16 d'agost.

L'Òpera Nacional polonesa, que prolonga una tradició de dos segles que es fa important en compositors com Moniuszko, Szymanovski i Penderecki, complementava la Salomé de la nit anterior amb un monogràfic Wagner ideal per copsar la trajectòria del compositor.

L'obertura Polònia seguida de tres escenes de Parsifal semblava voler oferir l'alfa i l'omega wagnerianes i això, gràcies a la decisió del Festival que va insistir que l'obertura figurés al programa en lloc de ser relegada a l'hora de les propines, ja que significava, probablement, la seva estrena estatal i havia d'interessar un públic nodrit de liceistes.

Wagner la va escriure a Leipzig l'any 1836 inflamat de patriotisme quan Alemanya es va omplir de polonesos que fugien de la dominació russa i és quasi segur que la va estrenar ell mateix a Königsberg quan n'era director. És una obra elegant i grandiloqüent que utilitza rapsòdicament tonades populars emmarcades per una emfàtica parafernàlia èpica i depara la immensa satisfacció de descobrir-hi premonicions com l'entrada dels convidats al segon acte de Tannhaüser o reflexionar sobre el menyspreu que Wagner va arribar a sentir per Meyerbeer -un referent formal de la peça juntament amb un color manllevat a Berlioz-, com si manifestés a la posteritat que el punt de partida cap al futur era la vacuïtat de l'òpera al gust dels francesos.

Van seguir preludis i escenes del Tristany, Els mestres cantaires i de la Tetralogia servits per una orquestra més còmoda en les melodies franques que en les deliqüescències parsifalianes.

Jacek Kaspszyk, director artístic i musical de la institució i molt actiu a la Gran Bretanya i a Centreeuropa, va oferir unes lectures neutres, fluides i directes que no seduïen per la seva profunditat però que servien plausiblement la bellesa i possibilitaven la concentració de l'oient en la força seminal d'unes obres que capgiraven el devenir de la música.

Mai m'havia semblat tan wagnerià el Pélleas et Mélisande de Debussy ni tan straussiana la Marxa fúnebre del Capvespre. L'Orquestra, que ha de ser molt bona al fossat, li va respondre amb òptims resultats en cordes i fustes i prestacions de menor nivell als metalls, tubetes wagnerianes incloses.

Xavier Casanoves Danés
Avui