Cerca de crítiques

Enquesta

Jiri Barta al Casino de Begur

Un talent immens

20/8/2005 |

 

Intèrprets: Jiri Barta, violoncel, i Jan Cech, piano.
Obres: Bocherini, Brahms, Beethoven i Piazola.
Lloc: Casino de Begur.
Dia: Dijous, dia 18 d'agost.

DDe manera discreta, en el marc d'un festival sense grans ambicions i que encara ha de definir la seva identitat, s'ha fet present un intèrpret excepcional dins de l'aclaparadora oferta musical estiuenca. Ha estat a Begur (i avui serà a Santa Florentina, a Canet de Mar), que Jiri Barta ha demostrat que és un dels violoncel·listes més apassionants dels temps actuals, malgrat que el públic català encara no sembla haver-lo descobert.

Fa uns mesos, a l'Auditori de Barcelona, hi va haver poca resposta quan hi va interpretar el Concert per a violoncel, de Dvorak. Dijous, al Casino de Begur (la pluja del capvespre va obligar a canviar d'escenari, inicialment previst al pati de les Escoles Velles), no hi va haver la sensació prèvia d'assistir a un esdeveniment musical. Però, acabat el concert, es notava el públic colpit per un talent immens amb una gran força expressiva.
Jiri Barta és dels intèrprets que fan sentir el violoncel com un organisme viu que s'esquinça i gemega o s'abranda amb contundent gravetat i coratge. Et fa sentir com la música es fa i se sent. No li importa la possible imperfecció, sinó que la música arribi viva. Al seu costat, el pianista Jan Cech exhibeix entusiasme interpretatiu. De fet, els dos músics transmeten l'alegria d'interpretar junts. Així, en complicitat, van començar per la Sonata núm. 9 de Bocherini, per capbussar-se en l'emoció romàntica de Brahms (Sonata per a piano i violoncel en mi menor, Op. 38).

A la represa, va ser emocionant la seva manera de fer Beethoven (Sonata en La major, op. 69), i immensament creativa la recreació de Le grand tango, de Piazola. Amb les propines (de Saint-Saëns i Paganini), va aparèixer el virtuosisme de Barta. Però havíem pogut sentir que és més que un virtuós: un comunicador d'emocions.

Imma Merino
El Punt