Cerca de crítiques

Enquesta

L'Orquestra de l'Òpera Nacional de Polònia a Perelada

Wagner i Polònia

18/8/2005 |

 

Obres: Obertures i fragments de Polònia, Parsifal, Tristany i Isolda, Els mestres cantors de Nuremberg, L'or del Rhin, La valquíria, Sigfried i El capvespre dels déus.
Intèrprets: Orquestra de l'Òpera Nacional de Polònia, dirigida per Jacek Kaspszyk.
Lloc i dia: Peralada, 16 d'agost del 2005.

En llegir que l'orquestra de l'Òpera Nacional de Polònia començaria el seu concert a Peralada, presentat amb el títol Wagner simfònic, amb l'obertura Polònia, vaig recordar aquest comentari del jueu Woody Allen: «No puc, no puc. Cada vegada que escolto Wagner, em vénen ganes d'envair Polònia.» Un comentari ambigu perquè el rebuig de Woody Allen sembla més de caràcter ideològic que musical: no pot escoltar-lo perquè relaciona la música wagneriana amb el nazisme i, reconeixent la seva força i seducció, pot sentir un desig abominable. L'apropiació que va fer el nazisme de l'antisemita Wagner és una qüestió certament complexa (com també ho és destriar la música de la ideologia) i el gran director jueu Daniel Barenboim ho sap molt bé arran de les seves dificultats per interpretar el compositor de Parsifal a Israel. En tot cas, Wagner té molts vessants i pendents, com va fer arribar l'esmentada orquestra polonesa en interpretar diverses obertures i fragments (alguns de tan cèlebres com ara La cavalcada de les valquíries que -ho va fer present Coppola a Apocalypse New- excitava els soldats nord-americans en els seus atacs aeris als poblats vietnamites) d'òperes wagnerianes.

Així doncs, el tast simfònic de Wagner va fer-ne arribar la seva dimensió més ampul·losa i també la més delicada en els seus accents malenconiosament romàntics. S'hi va fer present el Wagner més cridaner i espectacular, però també el més íntim que expressa les ferides de l'amor o les inquietuds (i el desànim) dels seus herois o déus cansats. Hi va haver moments per a l'exaltació i d'altres per a l'avorriment. Va aparèixer el Wagner que sembla caure pel pendent de l'efectisme, però també aquell que, amb les tensions i fins i tot convulsions orquestrals, va anunciar obrint-los nous camins de l'expressió musical. Interpretat amb prou convicció per l'orquestra de l'Òpera Nacional de Polònia (que, també dirigida per l'enèrgic Jacek Kaspszyck, va demostrar les seves virtuts la nit abans a Peralada amb les dificultats de la Salomé, de Richard Strauss), el món wagnerià hi va ser, però a la vegada no hi va ser. Fragmentades, les obres de Wagner perden certa força: la part pot ser poderosa, però el seu sentit es completa dins del tot. Fins i tot també es pot considerar que la mesura de l'ambiciosa proposta wagneriana (l'òpera com a obra d'art total) només pot donar-la la representació operística. Tot i això, la proposta del Wagner simfònic va ser prou ben rebuda i els aplaudiments van dur l'orquestra a tornar a interpretar l'obertura Polònia, un país que, per cert, no hauria d'evitar un sentiment de culpa respecte als jueus. Al bis, algú va manifestar que ja no podia més. O li van venir ganes d'envair Polònia?

Imma Merino
El Punt