Cerca de crítiques

Enquesta

Katia Michel a El Convent

Capvespre a El Convent

1/8/2005 |

 

Programació: Obres de Montsalvatge, Turull, Ivanovic-Barbeito, Chopin i Albéniz per Katia Michel al piano
Lloc i dia: El Convent, de Blanes. 30 de juliol

El Convent, de Blanes, és potser l'espai més adequat per oferir un festival de música a l'estiu. Envoltat d'uns jardins i unes vistes ruyrianes impressionants, té, a més, un auditori tancat amb més de tres-centes localitats i amb una acústica perfecta. Si a això hi ajuntem que uns testos amb espígol hi donaven una lleu pinzellada aromàtica, que una exposició d'escultures d'Helena Agustí espurna els jardins i que un esplèndid bufet permet fer un mos abans de franquejar aquesta hora indecisa en què comencen els concerts -no és avinent sopar ni abans ni després-, ens trobem vorejant paratges de perfecció. Cal arribar, a més, si es ve de fora Blanes, amb un cert temps, ja que s'ha d'aparcar vora la cala Sant Francesc, des d'on un amatent servei de vehicles us pregunta si aneu al Convent i us hi porta.

La carta dels músics emergents
A la intel·ligència que ha endreçat l'espai hi correspon el desig de fer un bon festival, que, amb un pressupost limitat, no té més remei que jugar la carta dels músics emergents i establir sinergies amb altres focus de producció musical, com han estat aquest any els finalistes espanyols del Concurs Viñas o com serà l'any vinent, probablement, el guanyador del concurs de piano Paloma O'Shea. Amb tot, l'ambició es reflecteix en la cloenda del festival en un concert amb una formació ja ben coneguda, com és l'Orquestra de Cambra Txecoeslovaca de Praga, amb el flautista Claudi Arimany, que hi tocarà la Suite en la menor de Telemann i el Concert en Sol Major de Joan Baptista Pla.

Aplaudida des de bon inici
A Katia Michel la vam sentir fa tres o quatre anys en la sèrie El Primer Palau i ens va semblar que tenia molt bones qualitats. Ara ha anat fent un repertori molt extens -és l'edat d'explorar-ho tot- centrat en obres percucients de Xostakòvitx i Prokofiev que li van com anell al dit. Per això va excel·lir en una obra d'un jove compositor Y.P. Ivanovic-Barbeito, la Sonata núm. 2, on superats Satie, Bartók i Xostakòvitx, aboca a un llenguatge precís, implacable, amb alguns punts lírics de reflexió. La seva aportació van ser les Variacions sobre un tema de Granados de Xavier Turull, l'única obra per a piano de l'excel·lent compositor i violinista que quasi mai s'interpreta. Va tocar també la Sonatine pour Ivette de Montsalvatge d'una manera molt rotunda sense que hi quedés prou palesa la intenció aparent del compositor, que la va dedicar a la seva filla. Tres peces de la Suite Iberia d'Isaac Albéniz remarcaven una programació insòlita amb tres compositors del país. Abans va interpretar la Fantasia en fa menor op. 49 de Chopin, molt adequada si pensem en la joventut de Katia, ja que Chopin la va dedicar a una alumna seva. Katia, que a causa de la seva presència, té l'handicap com Eva León de ser molt aplaudida ja només en pujar a l'escenari, va semblar més que projectava una sèrie de decisions sobre el piano que no pas que desplegava la música des d'una lògica interna. La Fantasia, en què sí que la va aconseguir, va ser al final de l'obra d'Albéniz, Almeria, molt conceptualitzada i ja -i això és a l'abast només de molt pocs- metapianística. Amb un Vals de Granados com a bis, va cloure la sessió.

Jordi Maluquer
El Punt