Cerca de crítiques

Enquesta

L'OBC interpreta Prokofiev a Perelada

Nit decibèlica de violins a Peralada

1/8/2005 |

 

Programa: Selecció «Romeu i Julieta» i «Alexander Nevski», de Serge Prokòfiev
Intèrprets: Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), dirigida per Ernest Martínez Izquierdo; Orfeó Donostiarra, dirigit per José Sainz Alfaro, i la mezzosoprano Irina Tschistyakowa
Lloc i dia: Festival castell de Peralada, 30 de juliol

No es van estar per romanços, dissabte al vespre, a Peralada. Sobre l'escenari, l'orquestra en ple de l'OBC va regalar al públic una bona dosi de decibels en un desplegament musical espectacular. En programa, una de les composicions més riques i descriptives de Prokòfiev, Romeu i Julieta. Aquest ballet, amb coreografia original de Leonid Lavrovski, es basa en el clàssic de Shakespeare i es va estrenar a Brno, República Txeca, el 1938, tot i que el músic el va compondre el 1934, quan va tornar de l'URSS. La selecció que va presentar Ernest Martínez Izquierdo recollia els fragments més representatius, com ara El combat, La dansa d'amor de Romeu i Julieta i Romeu decideix venjar la mort de Mercuzio, de manera que es podia «escoltar» la història des del seu plantejament inicial fins al tràgic desenllaç. Si normalment en aquesta suite el protagonisme el tenen els ballarins, dissabte, en la seva absència, el van acaparar els violins. Com un exèrcit, cinc fileres de violinistes van donar vida a la música de Prokòfiev en un diàleg, ara suau, ara intens, amb la resta de cordes de l'orquestra -violes, violoncels i contrabaixos-, tot dirigit amb molta força per Martínez Izquierdo. De gran intensitat va ser La dansa dels cavallers del primer acte. El dramatisme d'aquest allegro pesante esclata en unes notes que no només parlen de la magnificència de les nobles famílies de Verona, sinó que també, con un núvol negre a l'horitzó, presagien la fatalitat del desenllaç. La secció dels vents també va estar excel·lent en l'andante en què Romeu, amagat rere una màscara, sedueix Julieta. La música suggerent i de tons orientals pinta l'enamorament entre els dos joves com un fet inevitable i perillós. Després de la màgia desplegada amb Romeu i Julieta, la segona part del concert va quedar eclipsada. Alexander Nevski és una obra que Prokòfiev va compondre per una pel·lícula d'Eisenstein, el 1934, enmig de les purgues stalinistes a intel·lectuals i polítics. Aquesta partitura de gran contingut ideològic tracta de l'èxit aconseguit per Nevski en unir les tribus russes davant la invasió de l'Orde de Cavallers Teutònics, derrotats a la batalla de Peipus, el 1242. Un dels moments àlgids va ser quan l'Orfeó Donostiarra va entonar «a les armes, poble rus, el combat gloriós, al combat a la mort!». La mezzosoprano Irina Tschistyakowa va aparèixer en escena, caminant silenciosa entre els violins -no es pot dir, però, discretament- per cantar El camp dels morts. Ho va fer tan bé que la seva intervenció va quedar curta.

El concert va acabar amb una apoteosi de timbals, címbals i trompetes que el públic va agrair amb aplaudiments perllongats. Com a bis, l'OBC i l'Orfeó Donostiarra, que feia quatre anys que no venia a Peralada, van atacar de nou A les armes poble rus. A la memòria, però, van quedar els compassos de Romeu i Julieta.

Valèria Gaillard
El Punt