Cerca de crítiques

Enquesta

Guleghina, Aragall i Pons a Perelada

Guleghina, Aragall i Pons, la força de tres grans veus

31/7/2005 |

 

INTÈRPRETS: M. Guleghina, J. Aragall, J. Pons i l'OBC
DIRECTOR. M. Armiliato.
DATA: 29 de juliol

Cantants de gran carisma protagonitzen un dels plats forts de Peralada.

Les gales líriques solen ser un sucós plat per als melòmans, i més si són protagonitzades per grans artistes. El concert líric ofert a Peralada va comptar amb el particular carisma de tres veus que, juntes, constituïen ingredients òptims per a un magnífic resultat. Secundats per una hàbil Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) tutelada per Marco Armiliato, el trio de cantants va obsequiar el públic --entre el qual hi havia els Prínceps d'Astúries-- amb un suculent programa que va originar el deliri d'un auditori rendit al bon art.

Maria Guleghina va demostrar ser un animal escènic de pura raça, dotat d'una de les veus més espectaculars de l'univers operístic. Després d'una desafortunada ària de Mimí de La bohème, va anar guanyant terreny en el transcurs de la nit. Les seves particulars característiques vocals li permeten abordar els més compromesos rols de pes del repertori, i ho va evidenciar especialment en la difícil ària de la verdiana Lady Macbeth, defensada amb captivadora entrega. El seu fort és el drama, i va tenir l'o-
portunitat d'exhibir-ho en el duo de Nabucco interpretat amb un experimentat Joan Pons.
Si algun tenor connecta amb el públic català és, sens dubte, Jaume Aragall, i tot i que a aquestes altures de la seva carrera no ofereix els atributs d'anys enrere, és clar que en conserva una part. Sempre queda alguna cosa. La seva vocalitat és a vegades aspra, però ho supleix amb un timbre meravellós. Les seves millors intervencions van estar acompanyades per l'altre triomfador del concert, Joan Pons, amb qui va demostrar tenir química sobre l'escenari.

Fantàstic en la romança No puede ser, de La tabernera del puerto; relaxat i sense apunts. Pons va posar tota la carn a la graella, amb un magnífic nivell. La seva vocalitat es manté fresca tenint en compte la dilatada carrera que té al darrere. Va resultar impecable en l'ària d'Andrea Chénier, per fraseig i intenció. L'orquestra, que va interpretar un deliciós intermezzo de Cavalleria rusticana, va respondre a la perfecció, cuidant els solistes en tot moment.

Manel Cereijo
El Periódico