Cerca de crítiques

Enquesta

'Turandot' al Liceu

'TURANDOT', un retorn sonat però amb bitxo

24/7/2005 |

 

DIRECTOR MUSICAL: Giuliano Carella
DIRECCIÓ ESCÈNICA: Núria Espert
LLOC: Liceu
DATA: 21 de juliol

La temporada del Liceu se sol coronar amb una producció estrenada amb anterioritat, i fora d'abonament, que nodreix una oferta cultural que Barcelona necessita en la seva actual empenta turística. Un teatre ple de gom a gom va rebre la flamant Turandot inaugural després de l'incendi del teatre, defensada per un substanciós repartiment. Tant la cinematogràfica escenografia d'Ezio Frigerio com el riquíssim --i incòmode-- vestuari de Franca Squarciapino van sumar forces per descriure la gèlida ambientació requerida per a l'obra pòstuma i inacabada de Puccini en aquest atractiu muntatge.

En la força teatral dels tres enigmes va regnar la nord-americana Luana DeVol en el seu debut com a Turandot. Amb una veu amb poca projecció però amb llum pròpia, sobretot en l'agut, va aconseguir una convincent interpretació de la princesa de gel. Amb mitjans retronants, Franco Farina va encarnar un Calaf passional --a vegades estrident--, mentre que la matisadíssima Liù de Barbara Frittoli va resultar el millor de la nit, i va captivar el públic amb la seva cuidada línia vocal i facilitat per al cant apianat, malgrat algun contratemps.

Stefano Palatchi és un adequadíssim Timur per color vocal i credibilitat. El Mandarí de Philip Cutlip, juntament amb els omnipresents Ping, Pang i Pong --en les veus de Lluís Sintes, Francisco Vas i David Alegret--, va destacar pel bon fer, com l'incombustible i sempre valor segur Josep Ruiz com a Altoum. Giuliano Carella va saber aixecar la Simfònica del Liceu, i es va sentir compacta i abundant amb una mica d'indefinició en certs passatges de la corda, molt més matisable. El cor de la casa, reforçat pel Cor Vivaldi i Polifònica de Puig- reig, va brillar actuant amb fluïdesa. Els afectuosos aplaudiments del final es van entelar amb sonores esbroncades que part del públic va adreçar a la rutilant Núria Espert per la seva proposta de direcció d'escena, que va alterar la tradició i va obligar la princesa xinesa a suïcidar-se, una solució que es recolza en la crueltat d'un personatge que troba en la mort la solució als seus problemes.

Manel Cereijo
El Periódico