Cerca de crítiques

Enquesta

'Turandot' al Liceu

Torna l'espectacle

23/7/2005 |

 

'Turandot', de Puccini. Luana DeVol, Franco Farina, Barbara Frittoli, Stefano Palatchi. direcció d'escena: Núria Espert. escenografia: ezio frigerio. vestuari: Franca Squarciapino. Polifònica de Puig-reig. Cor Vivaldi. cor i orquestra simfònica del Gran Teatre del Liceu. Director: giuliano carella. Barcelona, Gran Teatre del Liceu, 21 de juliol.

En uns temps de règims dramatúrgics basats en l'anorèxia del decorat únic i la lletjor visual, la Turandot imaginada per Núria Espert suposa una benvinguda dieta hipercalòrica amb decorats monumentals (gentilesa d'Ezio Frigerio), vestuari fastuós (cortesia de Franca Squarciapino, amb un contrast ideal entre la grisor de la plebs i les coloraines de la cort) i profusió d'extres amunt i avall. Resumint, espectacle pur i dur, al qual se li han d'afegir les justes dosis de nostàlgia de la nit màgica del 7 d'octubre del 1999, quan el Liceu va tornar a obrir les seves portes amb aquesta producció del darrer títol de Puccini.

La directora va ser lleugerament protestada a l'acabar la funció, potser perquè encara no s'ha paït la seva decisió més agosarada: el suïcidi de la protagonista després del seu desgel amorós. El problema no estava tant en la pertinença d'aquesta opció, no exempta de lògica si recordem el sacrifici anterior de Liù, com la seva pobra plasmació visual, amb aquest teló estelat i una visió traslúcida del tron imperial.

La batuta de Giulino Carella també va jugar la carta de l'espectacularitat a tot preu, i els clímaxs que va obtenir van ser cataclísmics. Sense que això sigui contradictori, la seva versió alhora evidenciava la modernitat de l'escriptura pucciniana, i l'orquestra liceista va fer justícia, si no a tots, sí que a bona part dels refinaments tímbrics de la partitura. El cor, reforçat de nou per una Polifònica de Puig-reig que sembla haver reemplaçat el Cor de Cambra del Palau, no es va arronsar davant els atacs decibèlics.

Amb una trompeteria impressionant, el Calaf de Franco Farina també va capejar sense problemes el brogit orquestral i, a manca de major delicadesa, va aportar aguts i empenta. Més mitigada va ser la impressió causada per Luana DeVol, una Turandot d'escassa presència al segon acte (la seva ubicació a escena tampoc ajudava) que va remuntar una mica en el tercer sense que la seva principessa di gelo assolís mai la mala llet i intensitat imprescindibles. Un pianíssim trencat no va afectar el triomf de Barbara Frittoli, una Liù amb un fraseig de manual (els altres dos protagonistes en podrien prendre nota) coronada per un Tu che di gel sei cinta de pell de gallina. Si el Timur de Stefano Palatchi mostrava certa fatiga, el trio de màscares liderat per un pletòric Lluís Sintes va ser un altre dels elements clau de l'espectacle.

Xavier Cester
Avui