Cerca de crítiques

Enquesta

'Turandot' al Liceu

«Turandot» històrica

23/7/2005 |

 

Programa: Turandot, de Puccini, dirigida per Núria Espert.

Intèrprets: Luana de Vol, Franco Farina, Barbara Frittoli, Stefano Palatchi. Orquestra i cor del Liceu, cor Vivaldi, Polifònica de Puig-reig, dirigits per Giuliano Carella.
Lloc i dia: Gran Teatre del Liceu (Barcelona), 21 de juliol.

Aquesta òpera no és una òpera qualsevol. Turandot va ser l'obra que va inaugurar el nou Liceu, el 1999, i la que s'havia de representar quan es va cremar el teatre, el 1994. Per aquest motiu, es respirava el dia de l'estrena, dijous, una tensió especial, aquella que produeix tota cita amb la història. Una producció, a més, polèmica, ja que el final que Núria Espert ha ideat per a Turandot, el suïcidi (en lloc de caure en braços de Calaf), no és del gust de tothom, i així ho van fer saber quan, al final de la representació, va ser escridassada per un sector, podem dir minoritari, del públic.

Gran desplegament, en tot cas, de daurats, brillants i estructures immenses de cartró pedra per a aquesta obra inacabada de Puccini, situada en la Xina imperial, i que Ezio Frigerio sap caracteritzar tan bé, a la manera de les grans produccions de Hollywood. El públic no pot més que sentir-se aclaparat davant de tanta sumptuositat. Uns quadres de gran intensitat, d'altra banda, molt pertinents per a aquesta història que escenifica els capricis d'una princesa sanguinària que fa i desfà segons li convé, admirada i temuda per un poble totalment sotmès.

Luana de Vol (Turandot), que debutava al Liceu, va estar tan convincent en el seu paper de dona cruel i freda que fins i tot feia recança aplaudir-la al final de l'espectacle, malgrat les seves indiscutibles prestacions vocals. Franco Farina va atacar el seu paper de Calaf (el príncep enamorat de Turandot) amb una veu poderosa, que no va defraudar al Nessun dorma, encara que no va emocionar. Qui sí que va deixar meravellat el públic amb la seva veu perfectament modulada va ser Liù, encarnada per Barbara Frittoli, també debutant al coliseum. La soprano italiana va ser l'única que va encendre la passió dels melòmans amb Perquè un dia em vas somriure. Postrada, va rebre els llargs aplaudiments al final de la seva ària. Al final de la representació, també va ser la més ovacionada. Els cors, amb molta presència en aquesta obra, van aportar la força dramàtica necessària amb un so sense fissures.

Les emocions viscudes al Liceu van continuar a fora, al carrer. Una senyora va caure a terra, emmig de les obres de davant del teatre, fet que va provocar a la sortida encara més aglomeració que l'habitual. Amb les barreres instal·lades a tocar de les portes, és inevitable preguntar-se què passaria si s'hagués de desallotjar amb urgència el teatre.

Valèria Gaillard
El Punt