Cerca de crítiques

Enquesta

Lorin Maazel a Perelada

Lorin Maazel , una batuta d'autèntic luxe a Peralada

20/7/2005 |

 

DIRECTOR: Lorin Maazel
ESPAI: Jardins del Castell de Peralada
DATA: 16 de juliol

Pletòric final. Gran ovació. Va semblar la verdadera inauguració del festiva.

L'aposta del XIX Festival Internacional Castell de Peralada en la seva segona nit d'estiu va venir de la mà de Lorin Maazel al capdavant de la Filharmònica Arturo Toscanini, de la qual és titular, i de l'Orfeó Català, que dirigia per primer cop, interpretant la Novena Simfonia (1824) de Beethoven, que va venir després d'una desangelada obertura Leonora III.

També coneguda com a Coral --per la incursió vocal en les arxiconegudes melodies de l'últim moviment--, la Novena representa l'adveniment d'una de les més estremidores revolucions estilístiques de la història i, de fet, és una partitura de gran dificultat per a orquestra, cor, solistes vocals i, sobretot, batuta.

En la versió presentada a Peralada, va resultar un verdader luxe comptar amb Lorin Maazel al podi, que va trobar una atenta i entregada Filharmònica Arturo Toscanini, de la qual va obtenir el màxim, i amb la qual va saber transmetre el caràcter heroic de l'obra, tot i algun desajust de tempo en les fustes que van deslluir la riquesa rítmica i algun ensurt en les endimoniades trompes que sempre fan patir. Però la de Maazel va ser una versió seriosa i serena, sense les típiques grandiloqüències que solen acompanyar aquesta popular obra. Van predominar les sonoritats cuidades i el matís en totes les seccions de l'orquestra, amb accent en els característics cantabile de Beethoven.

L'esperat Himne a l'alegria va brindar l'oportunitat a solistes i cor d'elevar el nivell artístic de la vetllada, i ho van aconseguir. L'orquestra va preparar el públic per gaudir d'un final tan pletòric. El baix Alan Titus va impressionar amb la seva rotunda i severa veu, i tant Eva Mei i Steve Davislim com Silvia Tro Santafé, que substituïa Nadia Michael, van portar a terme un magnífic treball en cada una de les seves intervencions, i van ajudar a emfatitzar el crescendo en què l'Orfeó Català va deixar clara la qualitat dels seus membres. El públic va premiar els artistes amb aclamacions. Allò va semblar la verdadera inauguració del certamen.
Manel Cereijo
El Periódico