Cerca de crítiques

Enquesta

'La verbena de la Paloma' a Perelada

'La verbena de la Paloma', res de madrilenya

17/7/2005 |

 

DIRECTORS Álvaro Albiach i Joan Font
ESPAI Jardins del Castell de Peralada
DATA 15 de juliol

Peralada va inaugurar la XIX edició del seu festival amb un clàssic del gènere chico com La verbena de la Paloma, de Tomás Bretón, un bon començament per a la desitjada reconciliació que necessita la sarsuela amb els joves i per al retrobament amb els innombrables adeptes catalans.

La producció que es va poder veure --en versió escènica de Comediants-- ja venia rodada d'altres escenaris, com el del Festival de Granada --d'on prové--, i va arribar ben acompanyada per la il.luminació festiva d'Albert Faura, però absolutament buida de la gràcia i la frescor madrilenya que descriu i demana a crits la música. El vestuari es va presentar tenyit de blanc i look de l'estil Grease, amb algun mantó posat amb calçador en certs punts per donar algun sentit al llibret de Ricardo de la Vega.

No obstant, el nivell artístic general va ser bo. El Cor de la Generalitat Valenciana, esquitxat de personatges de Comediants, va respondre amb eficiència i naturalitat. La Simfonieta Portaferrada-Peralada va complir a les ordres d'Álvaro Albiach, que va saber treure partit de les populars melodies.

Els solistes es van moure amb desimboltura sense que cap d'ells aconseguís fer vibrar el públic. El Don Hilarión de Manel Esteve, tot i no tenir res a veure amb l'original, va estar matisat i divertit. Isabel Monar va convèncer sobretot en el vessant escènic, però se la va sentir vocalment incòmoda. Molt bé la veu de José Antonio López per al personatge de Julián, encara que en el baríton es va trobar a faltar xuleria castissa i més simpatia. Itxaro Mentxaca va brodar la seva Señá Rita, malgrat que se li va resistir algun passatge de l'endimoniada partitura. Lloll Bertran va dibuixar la llenguda Tía Antonia amb caràcter cubaner. Mireia Casas, Marina Pardo i José Enrique Requena van resultar molt eficaços.

La tebior dels aplaudiments va sentenciar aquest, d'altra banda, lloable experiment sarsuelístic de Comediants, que va acabar en una eclèctica revetlla a la catalana, amb gegants, capgrossos, cobla i tambors del tipus Carlinhos Brown. De madrileny, res de res.

Manel Cereijo
El Periódico