Cerca de crítiques

Enquesta

La Missa Solemnis de Ros-Marbà

El repte de la temporada

12/7/2005 |

 

'Missa solemnis', de Beethoven. Soile Isokoski, soprano; Birgit Remmert, mezzo; Jonas Kaufmann, tenor, Franz-Josef Selig, baix. Cor del Liceu i Polifònica de Puig-reig Orquestra Simfònica del Liceu. Dir: Antoni Ros Marbà. Liceu, 5 de juliol.

El repte era culminar la Missa solemnis de Beethoven, i la massa coral integrada pel Cor del Liceu i membres de la Polifònica de Puig-reig el va superar extraient-ne una gran satisfacció, però també és cert que li cal més flexibilitat per fer altres cims d'igual categoria com la Missa en si menor de Bach que s'albira a l'horitzó. No tot es pot xifrar a la potència i qualsevol òpera, per complexa que sigui, no passa de turó preparatiu.

El titular del Cor, José Luis Basso, el coneix per haver estat assistent de Gandolfi i Sicuri a l'època en què es va donar el salt qualitatiu, i la part coral es va resoldre de forma plausible i sense defalliments. Però, també, amb la constatació que els seus excessos aclaparaven l'orquestra i instal·laven les veus femenines en l'estridència i les masculines en la confusió i un cert descontrol. La torrencialitat va ser tanta que la batuta de Ros Marbà va quedar-ne condicionada durant quasi tot el Kyrie. Era evident que el director, amb una ben guanyada fama de mozartià i de brahmsià, volia matisar introduint derives en els dos sentits i afavorint enfocaments diversificadors, entre els quals resultaven interessants els estremiments procurats a paraules del Credo o la ingenuïtat del final. Però ho va tenir difícil en assumir la saturació d'un cor que assimilava entusiasme amb decibels. Cal dir que als passatges distesos el fraseig col·lectiu era destriat i prou satisfactori.

L'Orquestra va tenir un rendiment estimable amb cauteles de seguretat als fugats i alguna entrada en fals i una elegantíssima prestació del concertino, Kai Gleusteen, en l'exposat solo del Benedictus. En el quartet solista destacava l'estupenda soprano finlandesa Soile Isokoski, a qui el temps li respecta un timbre penetrant i lluminós ideal per surar sense forçaments sobre amalgames simfònico-corals, i la veu cremosa del baix Franz-Josef Selig, conegut al Liceu per la participació en els Wintermärchen de la temporada passada. Birgit Remmert, que debutava al Teatre, va cantar sense especials rellevàncies, i el jove tenor Jonas Kaufmann, un altre debut i tota una promesa, caldrà escoltar-lo en format operístic: els seus accents resultaven veristes, el que vol dir que intentava personificar una part que no ha de sobresortir tant del conjunt.

Xavier Casanoves Danés
Avui