Cerca de crítiques

Enquesta

La Missa Solemnis de Ros-Marbà

'Missa Solemnis', una missa per a tothom

10/7/2005 |

 

AUTOR: Beethoven
INTÈRPRETS: Orquestra i Cors del Liceu
DATA: 5 de juliol
LLOC: Gran Teatre del Liceu

Una aposta suportable que va ser ben acceptada pel públic.

Ja a la recta final de la seva vida, Beethoven estava completament sord i era un introvertit creador de sonates per a piano, reclòs entre les quatre parets dels seus últims quartets. Entre mig, el compositor va escriure dues construccions corals i immenses. Sense cap mena de dubte, la seva última voluntat va ser explicar-se així al món. A través de les composicions de Missa solemnis i la Novena simfonia.

Si deixem a part la Coral, el seu èxit més important, ¿què podia fer amb el text llatí de la missa el creador més allunyat d'aquella mentalitat? Beethoven havia exaltat l'amor conjugal --a l'òpera Fidelio-- i vida en la naturalesa --a Simfonia núm. 6 Pastoral i Sonata Clar de lluna--. Havia admirat Napoleó --a Simfonia núm. 3, Heroica-- i l'inventor del metrònom --Manzel--. ¿Què podia fer, doncs?: Simplement un disbarat. Tan grandiós com important.

El director Antoni Ros-Marbà va apostar pels cors del Gran Teatre del Liceu, que es van veure reforçats per la Polifònica de Puig- reig. Els va concedir a ells tot el protagonisme, mentre que l'orquestra del coliseu es limitava a acompanyar-los, encara que es lluís el seu concertino Kai Gleusteen, durant el seu llarg solo.

Segurament es tractava de la millor opció. Van cantar bé en general i se'ls entenia la lletra, però es van excedir a vegades: tenors i sopranos van vorejar el crit en les entrades més vigoroses de la partitura.

Excel.lent la interpretació de la soprano Soite Isokoski i notables els altres: Birgit Remmert, mezzo, Jonas Kaufmann, tenor, i Franz- Josef Selig, baix.

Luis Polanco
El Periódico