Cerca de crítiques

Enquesta

Martha Argerich al Palau

Superfinal de curs

8/7/2005 |

 

Martha Argerich, Karin Merle i Mauricio Vallina, piano; Géza Hosszu-Legocky, violí, Lida Chen-Argerich, viola. Palau de la Música, 4 de juliol.

Justifico el títol: final de curs, perquè aquest ajornat concert tancava la temporada d'Ibercàmera i super per la presència suprema de la pianista Martha Argerich presentant alumnes i col·laborant amb mestres integrats en el seu projecte educatiu. Concert llarg i dens que va oscil·lar entre l'excel·lència del violinista Géza Hosszu-Legocki, un nom a retenir, i la irrellevància de Lida Chen-Argericha, anodina a la viola en els preciosos Märchenerzählungen op.132 de Schumann i les Canciones populares de Falla. Això em porta a constatar el compromís d'Ibercàmera amb un públic que agraeix els noms consagrats, però que vol estar informat sobre valors borsaris en alça en el mercat de la música. Això val per a futures lluminàries com l'esmentat violinista i per a nous compositors. Amb la trajectòria i les antenes ultrafines que Ibercàmera ha demostrat, el públic li atribueix un cabal de confiança que ha d'explotar en benefici de la renovació. Benvinguts siguin Maazel i Inbal, Lupu, Volodos i Brendel, però hi ha un plus d'exquisidesa en apadrinar canvis generacionals i meravellar-se amb artistes cridats a la fama. Hosszu-Legocki va quallar amb Argerich una estupenda Sonata núm. 1 de Schumann i una Sonata de César Franck sensacional, antològica, carregada de profunditat i d'intencions, que em va emocionar encara més que si l'hagués tocat el mateix Perlman.

Bon paper van fer dos professors de l'Ensemble; la pianista Karin Merle en tocar el registre superior de la Sonata a quatre mans K.521 de Mozart amb l'emperadriu Martha com a amatent suport i el clarinetista Marek Denemark, de fraseig melós del centre cap avall als Phantasiestücke op. 73 de Schumann. També es va escoltar el pianista cubà Mauricio Vallina amb el lisztià Venezia e Napoli. De virtuosisme brillant, va anar incrementant les mostres de finor, però es va quedar curt en l'abast de les opulències harmòniques de l'obra. Immensa en els acompanyaments, Argerich. Per a la seva musicalitat, antidivisme i predisposició pedagògica calen nous ponderatius.

Xavier Casanoves Danés
Avui