Cerca de crítiques

Enquesta

Pappano dirigeix la London Symphony Orchestra al Palau

London Symphony Orchestra, una actuació excessiva

28/5/2005 |

 

DIRECTOR: Antonio Pappano
LOCAL: Palau de la Música
DATA: 24 de maig

Antonio Pappano va oferir el gest ampli, de director líric, infreqüent.

La London Symphony és l'orquestra titular de la Gran Bretanya, país d'antigues i magnífiques formacions simfòniques. Les seves visites a Barcelona no seran mai massa perquè és un plaer escoltar-la. I és que sona com la més europea de les formacions de les illes. Tancava aquesta temporada de Palau 100 i l'obrirà la tardor que ve. ¡Bona notícia! Doncs bé, a les ordres d'Antonio Pappano va firmar una actuació excessiva.

Excessiva la longitud del concert. La Segona simfonia, de Rakhmàninov, dura una mica més d'una hora. La primera part va durar pocs minuts menys amb dues obres, una suite de La llei del silenci, de Leonard Bernstein, i el Concert núm. 1 per a violoncel i orquestra, de Xostakóvitx.

També va ser excessiu el so a la primera part. Si la suite cinematogràfica va ser exposada amb una contundència rítmica encomiable, el seu volum sobrepassava tota lògica. Però va quedar clar que és una obra brillant.

Això va afectar la violoncel.lista Han-na Chang, que va haver de lluitar a fons contra l'orquestra que l'acompanyava. Fins i tot va trencar una corda. Pappano va concebre un Xostakóvitx violent i el va exigir de tots. És una lectura innovadora i legítima.
Així, la interpretació de Rakhmàninov va ser mesurada. Però Pappano va tornar a marcar l'obra amb el gest ampli, de director líric, al qual no estem acostumats en concerts.

Luis Polanco
El Periódico