Cerca de crítiques

Enquesta

L'Orquestra Barroca Zefiro al Festival de Música Antiga

Vent de ponent

26/5/2005 |

 

Obres d'Albinoni, Corelli, Brescianello, Marcello, Vivaldi, Durante i Sammartini. Orquestra Barroca Zefiro. Oboè i director: Alfredo Bernardini. Festival de Música Antiga, Barcelona, CaixaForum, 14 de maig.

Un bon antídot per no ser arrossegat per la força agitada dels vents de l'entusiasme culer que es preparaven dissabte al vespre per sacsejar Barcelona va ser deixar-se bressolar per l'aire més suau de ponent que emanava de l'Orquestra Barroca Zefiro. Fundada pels oboistes Alfredo Bernardini i Paolo Grazzi, i el germà d'aquest darrer, el fagotista Alberto Grazzi, la formació ha deixat de ser un conjunt només d'instruments de vent per incloure-hi corda, com va ser el cas de la seva visita al Festival de Música Antiga. En tot cas, el protagonisme continua estant en la fusta, en combinacions ben diverses: dos oboès -els concerts d'Albinoni i Sammartini que obrien i tancaven plaça-, fagot i violí -Brescianello-, oboè i fagot -Vivaldi-, i, esclar, oboè sol -Marcello.
Va ser en aquest popular concert on es va arribar a un dels punts àlgids de la vetllada, gràcies a la sonoritat càlida i la sensibilitat gens ensucrada que hi va exhibir Alfredo Bernardini. No menys encertats es van mostrar els germans Grassi en les seves intervencions, mentre que el conjunt de l'orquestra, en especial en les obres sense solistes de vent, es ressentia d'un so sovint metàl·lic i un estil dinàmic, però encara sense un to prou distintiu, original. En tot cas, per als que prefereixen les brises musicals als vendavals futbolístics, va ser una delícia.

Xavier Cester
Avui