Cerca de crítiques

Enquesta

L'OBC presenta obres de Txaikovski, Sibelius i Dutilleux

Un final de qualitat

23/5/2005 |

 

Obres de Txaikovski, Sibelius i Dutilleux. Orquestra SimfÒnica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Anssi Karttunen, violoncel. Dir: Ernest Martínez Izquierdo. Barcelona, Auditori, 20 de maig.

Després d'exitoses visites als auditoris de València i Madrid amb la Sisena de Mahler, l'OBC tanca temporada amb un concert ben plantejat i acceptablement resolt que presentava el prestigiat Anssi Karttunen al violoncel en una obra cabdal del compositor francès Henri Dutilleux, Tout un monde lointain..., que, escrita l'any 1970, figura en qualsevol selecció representativa del concertisme del segle XX. La presència del compositor a la sala afegia un plus de categoria i emoció i així ho va entendre el públic en aplaudir-lo amb calidesa.

L'obra assumeix la gran tradició i resulta suculenta com el món poètic de Baudelaire en què s'inspira, musculosa i ben proporcionada. El títol prové d'unes línies de La cabellera -inclosa a Les flors del mal- que conviden al somni i a la sensualitat: la llangorosa Àsia i la calenta Àfrica, tot un món llunyà, absent, quasi difunt, viu en les teves profunditats, bosc aromàtic! Per cert, seria bo poder llegir el poema al programa de mà perquè ajudaria a la comprensió del resultat musical.

Consta de cinc moviments i explora els límits de l'expressivitat i l'entotsolament creant per alternança de temps forts i febles una progressió cap al binomi que formen els dos darrers. L'oient copsa amb facilitat la irisació de la superfície sonora, però és conscient que la profunditat del discurs no se li lliura tan fàcilment.

N'era protagonista l'excel·lent violoncel·lista finlandès Anssi Karttunen, defensor de la creació contemporània i col·laborador habitual de grans orquestres que fa justícia a l'obra perquè subordina les enormes exigències tècniques al diàleg menant un discurs oníric que planteja qüestions baudelairianes com la contemplació de l'ànima, la fugida del plaer cap a l'horitzó o l'eterna pregunta de si l'origen és en l'abisme o en el cel profund.

Una introducció convenient la posava el concentrat i magistral poema simfònic Les oceànides op. 73 de Sibelius, que Martínez Izquierdo va anar afermant després d'un inici incert i el final, una versió lúcida i, per tant, multifacètica, de la Cinquena de Txaikovski que ell, amb un gest molt versàtil, passeja entre la retòrica del ballet i l'exacerbació del drama íntim. La corda va oferir una densitat convenient i els primers faristols dels vents s'hi van lluir. Cal deixar constància de l'òptima contribució a les timbales del jove Raúl Camarasa, un músic madur, ric d'intuició i sensibilitat i amb un do especial per fer-se present en el grau just.

Xavier Casanoves Danés
Avui